Euskadi - Catalunya

Un tros del País Basc a Catalunya

Les tres jugadores d'origen basc del Barça esperen la trucada de la selecció per enfrontar-se a Catalunya

Futfem.cat | Pedro Salado

Marta Unzué (Berriozar, Navarra, 04.07.1988), Ane Bergara (Bera, Navarra, 03.02.1987) i Leire Landa (Irun, Guipúscoa, 19.12.1986) esperen impacients la trucada de Juan Jose Arregui, seleccionador basc. Quan falten pocs dies per la gran cita al Miniestadi, les tres jugadores del Barça d'origen basc parlen de la seva experiència a les diferents convocatòries de l'Euskal Selekzioa, la selecció del País Basc. Si es compleixen tots els pronòstics, serà la primera vegada que les tres futbolistes coincideixin en un terreny de joc vestint la samarreta basca.

Parleu basc entre vosaltres?
Marta: Entre elles sí!
Leire: Ane i jo ens coneixem des que érem petites, no em surt parlar amb ella en castellà perquè sempre ho hem fet en euskera.
Ane: Jo tinc costum de parlar sempre en euskera. Venint de la Real, que allà tot era en euskera, ara se m'escapa i li parlo així a alguna companya i penso: Però si ella no m'està entenent!
Leire: L'haig d'avisar jo que a aquella jugadora no, que no l'entén (riu).

Heu introduït música basca al vestidor del Barça?
L: Alguna cançó sí que hem posat alguna vegada.
M: Vam fer una llista de música per la Champions i va ser 'Torre' (Marta Torrejón) qui va triar una en euskera.
L: Però no els hi agrada gaire. Les treus del reggaeton i crec que es perden (riu).

Primera experiència amb Euskadi?
A: Jo amb la sub-17. Recordo un entrenament amb Sebas Martija per preparar els Campionats d'Espanya. Amb l'absoluta, va ser un partit davant l'Argentina, primer van jugar allà, i després la tornada a Irun. Després d'això, he jugat amb la selecció de Navarra i amb Catalunya.

El teu cas és ben curiós, també has vestit la samarreta de la selecció catalana en categories base. Et vas sentir molt estranya?
A: La veritat és que sí, però sabia que si volia aspirar al màxim i guanyar un Campionat d'Espanya, aquesta era l'única manera.
L: Això passa perquè la Federació t'obliga a jugar amb la selecció de la comunitat on estàs competint.
A: Exacte. Jo volia jugar i guanyar la competició, així que no m'ho vaig pensar.

Leire, Marta, vosaltres recordeu el primer partit amb l'absoluta?
L: També vaig estar amb Ane a la sub-17. Amb l'absoluta, va ser davant Xile, després he estat en més convocatòries.
M: Jo vaig debutar davant Catalunya l'any passat.

En cas d'estar a la convocatòria, seria la primera vegada que compartiu equip les tres a la selecció.
Les tres: Tant de bo hi siguem!

Esteu nervioses per saber si esteu o no en aquesta llista?
L: Porto tres dies mirant-ho i preguntant a tothom perquè tinc moltes ganes que surti ja la llista per saber si estaré o no. I elles que no diguin que no perquè estem les tres igual!
M: Sí, també.
E: Estem impacients perquè s'acosta la data i perquè també ens volem organitzar. Saber si ens hem d'emportar les botes o no, per exemple (riu).

 

 

Què sentiu quan vestiu la samarreta d'Euskadi?
M: És un altre ambient molt diferent. Aquí (al Barça) has de competir i amb la selecció gaudeixes més.
A: Tots els que juguem amb Euskadi són diferents. Gaudeixes de tot el que envolta el partit i de poder formar part d'això amb gent amb qui normalment no estàs i en el teu entorn, amb la teva llengua...
L: Per mi també són tots especials i diferents. Sentim quelcom diferent. Em fa molta il·lusió, m'ho passo molt bé. Vols guanyar, però és un partit per gaudir.

Creieu que Euskadi juga amb avantatge perquè és una selecció amb més recorregut?
M: Les jugadores han canviat molt aquests anys i això fa que el grup sigui més nou, però sí que és cert que la Federació Basca ha organitzat més partits amistosos.
A: Catalunya, fins l'any passat no havia jugat cap partit. Només recordo un a Galícia. De fet, crec que vaig estar convocada per aquell partit, però no vaig arribar a jugar.

Com vau viure l'Euskadi-Catalunya de l'any passat?
L: El dia que em vaig assabentar que es jugava un Euskadi-Catalunya i que jo estava lesionada, em vaig posar a plorar. Són partits especials i em feia molta il·lusió, jo ja estava a Catalunya amb el Barça i em feia molta gràcia jugar-hi. Vaig anar al camp i, tot i que al començament em feien molta enveja, haig de reconèixer que se'm va anar passant a mesura que avançava el partit, perquè, la veritat, el camp no estava en les millors condicions per jugar amb aquella pluja.
A: Va ser un partit especial, però, com diu Leire, es va convertir, no dic en un mal record, però sí en un partit en què no podíem jugar. Les condicions meteorològiques i la gespa no van ajudar. Ho gaudeixes, però d'una altra manera.
M: A la primera meitat encara vam poder jugar, però a la segona allò era un fangal.

Que us van dir les vostres companyes al Barça?
L: Sempre diuen el mateix, es 'creixen', però és més per por que per una altra cosa. És un mètode per defensar-se atacant (riu).
M: Fem molta broma. Nosaltres els hi diem que agafarem el nostre caràcter basc i serem més dures.

Teniu el cor dividit davant aquest partit?
Les tres: No!
L: Jo no dubto. Catalunya és molt maca, m'agrada aquesta terra, però els orígens són els orígens.
A: Els colors pesen més.

Us atreviu a fer una porra?
M: Tot el que sigui guanyar ens val.
L: Jo dic un 1-3. Les catalanes alguna jugadora bona tenen, els hi dono una mica de marge.
A: Jo no, un 0-2.
M: Veig que m'haig de 'mullar', un 1-2. Agafo una mica de cada.

 

Notícies relacionades

Comenta