Euskadi - Catalunya

Natalia Arroyo: "No es pot demanar que, de cop i volta, siguem Alemanya"

La seleccionadora absoluta fa balanç del primer any en el càrrec i de l'estat del futbol femení català

Futfem.cat | Sergio Reches

Natalia Arroyo (Esplugues de Llobregat, 14.04.1986) va agafar les regnes de la selecció absoluta ara fa tot just un any, amb l'objectiu de fer-la renéixer i tornar a situar el futbol femení català de màxim nivell al mapa. Dotze mesos en què la selecció d'Arroyo ha disputat dos partits: el debut davant Euskadi a Lasesarre (Barakaldo) i el partit d'homenatge a 'Teixi' davant l'Europa. Ara, afronta el partit de tornada davant la selecció basca. Seleccionadora absoluta, sub-16, segona a la sub-18, exfutbolista de màxim nivell i periodista esportiva al diari Ara. La seva vida l'ocupa la seva passió: el futbol.
Ens atén a les instal·lacions de l'INEFC a Barcelona, mentre prepara amb les seleccions sub-16 i sub-18 els Campionats d'Espanya que van començar aquest cap de setmana.

Quin balanç fa del primer any com a seleccionadora absoluta?
És un balanç positiu, vam aparèixer l'any passat del no-res, com aquell qui diu. Vam haver de rascar en la història per trobar un referent passat i, tot el que s'ha generat a partir d'aquí crec que ha sigut bo. Hem mantingut un fil conductor i la il·lusió de jugar el partit de tornada davant Euskadi, i també hem tingut altres moments on hem pogut donar continuïtat a aquest projecte, com el partit d'homenatge a 'Teixi'. És un orgull i una il·lusió que es plasma poc en el dia a dia perquè és un càrrec que no està actiu, aparentment, durant tot l'any, però que és un luxe. La resposta ha sigut molt positiva i crec que, entre tots, hem fet una empenta a més. Un any que esperem arrodonir el dia 26 al Mini.

I després d'aquest partit, quins són els reptes de futur?
En el partit de Barakaldo teníem clar que l'objectiu era treballar pel partit de tornada. En aquest cas, sí que és cert que ara s'obre un escenari més d'incertesa. De moment, el que ens ocupa és aquest partit. La meva principal preocupació és que el Mini estigui ple, que la gent surti de les seves cases i que vagin a gaudir d'aquest partit. Després ja veurem. Tot i això, els inputs que rebo des de tot arreu són més que positius. La implicació de la Federació perquè això tingui serietat i sigui un projecte ferm és una evidència, i el compromís de les jugadores també és màxim. Tot això em fa pensar que ha de tenir continuïtat i que segurament trobarem algun altre partit d'homenatge o partit entremig. Evidentment, tenim les complicacions de sempre, els calendaris estan atapeïts, les jugadores cada cop són més professionals i, per tant, les seves agendes cada cop estan més plenes. Però mentre duri el sí tan rotund de jugadores i clubs, tot el que m'imagino és més, més i més. Però sabem que, de moment, la nostra activitat acaba el dia 26 a quarts de nou del vespre.

Què ha suposat pel futbol femení recuperar la selecció absoluta?
Crec que arrodoneix la feina que es fa i que no es veu. Els entrenaments de la sub-16, la sub-18, els Campionats d'Espanya... És un premi en l'horitzó per aquestes jugadores. És el partit més mediàtic i arrosseguem interès, premsa... Ens serveix per guanyar referents pel nostre futbol. Hi ha moltes jugadores que ho són, però sovint estan amagades. També és un partit que pot atreure famílies i que la seva filla acabi jugant a futbol. En definitiva, és una molt bona ocasió per fer futbol femení i fer país.

 

 

Per què creu que el futbol femení està guanyant repercussió justament ara?
La manera d'accedir al futbol femení hauria de ser fent zapping a la tele, fullejant els diaris o escoltant la ràdio. Que tinguin presència en els mitjans més generalistes. En el dia a dia no existeixen aquests espais i hi ha hagut una sèrie d'inputs que sí que els han anat generant. El Mundial n'és un, però també la consistència d'un projecte com el del Barça ha arrossegat molta gent tant a Barcelona com a Catalunya, o promocions com aquestes de la Federació de televisar el partit de la selecció absoluta. Tornem a tenir un aparador. Es consolida la feina que sempre es fa entre amics i pares i l'estenem a gent que té interès, però que no tenia una implicació directa per les seves germanes, amigues o filles. Estem fent la família una mica més gran, però jo encara ho veig a poc a poc. Encara no em satisfà perquè hi ha moltíssima feina per fer.

A la FCF, per exemple. Està satisfeta amb la feina que s'està fent?
Rotundament sí, i no ho dic perquè formi part de la Federació. És molt difícil que els estaments federatius es mobilitzin i sacsegin les coses. El més fàcil, i ho veig quan miro altres federacions, és deixar-se anar per la inèrcia de què això no tira més. I la FCF està constantment inquietant-se i mirant com pot ampliar les categories, intentant acomodar les lligues perquè es consolidin, formant millor els entrenadors, fent campanyes per fer soroll i posar el focus al futbol femení... Això que ens sembla tan normal, no sempre ha existit. Crec que la Federació té molt poques coses més a fer, a banda del que ja està fent. Quan ho he vist des de fora, reclamava el que ara s'està fent des de dins. Evidentment, s'ha de fer més, però tenim les hores que tenim, hi ha els diners que hi ha, les nenes que hi ha... No es pot demanar que, de cop i volta, siguem Alemanya. Que ho fem millor que altres comunitats i que continuem reclamant-nos fer-ho encara millor crec que és l'èxit d'aquesta federació.

Pel que fa a l'actitud dels clubs, veu canvis?
No arribo a tots, però em fa la sensació que cada cop hi ha més clubs, i que comencen per on s'ha de començar, per les petites. Cada cop s'entrena millor i cada cop estan més satisfetes amb el que els hi dóna aquell club. Jo sempre dic que si crees un equip femení, ha de ser perquè hi creus, no perquè ja no pots treure un benjamí més de nois i no saps d'on treure més diners. Això havia existit, era una fórmula que es feia servir. Ara crec que els projectes que s'inicien són perquè realment hi creuen i veuen un recorregut.

L'altra peça del trencaclosques són les jugadores. Hi ha la implicació adequada?
Se'm fa molt difícil posar-li un inici i un final a quina hauria de ser la implicació de les jugadores. L'autoexigència ha de venir abans de reclamar coses. El discurs que, a vegades, hem comprat de desviar les culpes als mitjans perquè no parlen de mi, al club perquè no em paga més diners, o a no sé qui, quan jo potser no estic cuidant-me en tot el que seria la professionalitat... No serveix. La paraula 'professionalitat' sempre és la que genera més tensió en aquest debat. Hi ha jugadores que reclamen més del que donen, però també hi ha infinits casos de jugadores que són professionals sense que tinguin cap mena d'opció, perquè mai la tindran, de ser-ho. Avui dia, jo penso que totes comencen a veure que són part de la responsabilitat d'això, que no podem demanar que siguin els entrenadors els que es formin molt bé i després jo no vulgui entrenar un dissabte al matí o començar la pretemporada al juliol. Crec que cada cop estem sent més coherents amb el discurs que toca i som més conscients de la realitat que vivim i això és molt important. La jugadora ha de ser conscient de quin futbol femení està reclamant i a quin futbol femení està disposada a cedir. Perquè això, no ens farà riques, de moment, i de vegades ens hem perdut en aquesta batalla de milions quan abans s'havien de fer petites passes. Crec que ara estem entenent-ho i reclamant el que sí que s'ha de reclamar, que em donis la roba que toca o que tingui un fisio per quan em lesioni. Les grans batalles de moment no toquen. Toca assegurar aquestes.

Quin és el nivell futbolístic de Catalunya en comparació amb altres països del món?
Aprofitant el context de l'absoluta, jo m'imagino la llista i em fa la sensació que surt un equip molt competitiu. Potser és que me les miro amb molt de carinyo i vaig a mort amb elles, però agafem una referència: Euskadi va guanyar 5-0 a Estònia i no crec que Euskadi sigui millor que nosaltres. De fet, penso que podem derrotar-les. No sé si aquesta és la referència perquè no sé de quina manera es va prendre el partit Estònia, però ens mostra que, en els partits internacionals que ha tingut Euskadi, ha competit i ho ha fet molt bé, i crec que Catalunya té el mateix nivell o millor. Moltes de les nostres jugadores són internacionals i, tot i que seria entrar en futbol-ficció, pel que fa al nivell de la nostra selecció, crec que es podria ocupar una posició prou alta.

Què ens fa diferents?
Hi ha una bona estructura i sobretot una idea de futbol, un segell. Això sí que ens diferencia respecte d'altres seleccions que tindran més jugadores o més recursos perquè tenen una federació més gran, però potser no tenen una identitat tan clara. Jugadores, entrenadors i clubs tenen una idea i això jo crec que ens situaria entre grans potències, n'estic convençuda.

El pròxim dia 23 sortirà la llista de convocades pel Catalunya-Euskadi. Variaran molt els noms?
No, perquè no hem volgut que variï excessivament. Hi haurà canvis perquè entremig hi ha jugadores que estaven lesionades que ara ja no ho estan, i d'altres al contrari. Però al marge de la part accidental, la llista serà més o menys la mateixa perquè la idea és donar continuïtat a aquell partit perquè, ja ho hem dit moltes vegades, ens va deixar la sensació de no haver-se pogut jugar del tot. En la mesura del possible, perquè totes han mantingut més o menys el nivell, les hem volgut seguir premiant.

 

 

Hi haurà presència de més d'una categoria?
Tenim moltes jugadores a Primera. Hi ha el cas concret de la Mariajo, que per motius que no sé si em correspon a mi explicar, va abandonar Primera Divisió i ara està a Preferent. Qüestions, en tot cas, més laborals que esportives. Però és l'únic cas, la resta seran jugadores de Primera. Tenim més futbolistes controlades, però mentre tinguem gent que competeix cada dia a Primera, crec que és prioritari.

I què passarà amb les jugadores que estan en lligues estrangeres?
Ho fa més difícil perquè és el seu període vacacional més llarg. Les jugadores de l'Arsenal, per exemple, estan en el que seria el nostre estiu i no és tan fàcil trobar-les. Tenim la intenció de tenir-les, però en algun cas, potser no serà així.

L'aspecte més sensible del partit és la data i l'escenari escollits pel partit. Pot fer més mal que bé jugar per Sant Esteve i al Miniestadi?
Sí, si la mirada amb què es fa aquest partit és la de, des del ple començar a comptar la gent que no hi és. Però jo m'ho plantejo d'una altra manera: Aquest partit, a priori, no s'havia de jugar. Fa dos anys no s'hauria jugat, per tant, tot suma. Sigui el que sigui, sumarà. Evidentment, si hi ha cent persones, tots plegats haurem de fer una reflexió. Jo crec que no serà així, però m'agradaria que fóssim tots conscients de la data que és i de la realitat del que està movent el futbol femení. Amb prou feines hi ha 3.200 persones de rècord al Barça femení que fa feina diària i que té uns altaveus mediàtics tan potents. És un escenari que intimida, evidentment, però m'agraden els reptes grans i crec que aquesta selecció no es mereixeria un camp petit. Si arribem a temps o ens estem avançant, ho haurem de veure. És a dir, potser aquesta selecció, per omplir el Miniestadi necessita anar al 2020, perquè la societat necessita anar al 2020. Si els hi costa als de futbol de Primera Divisió masculina treure la gent dels seus sofàs per la comoditat de la tele amb partits de primer nivell, com no ens ha de costar a nosaltres! Jo em nego a pensar en termes de fracàs. Ni crec que ho sigui, ni crec que sigui just valorar segons quines xifres. M'agafo més a la realitat de cada diumenge, que amb prou feina hi ha 50 persones a la majoria de camps. Si en tenim 51, serà un èxit. Però ja dic que sóc ambiciosa i no crec que sigui així.

Hi havia altres escenaris possibles?
Sí, perquè es van tantejar diferents horaris, diferents dies... La Federació Basca va moure el partit dels nois i, al final, en funció d'això es va decidir el nostre partit. És cert que es contemplaven altres camps una mica més petits, però aquest crec que és el que ens donarà més comoditats, més facilitats, més ambient i més escenari. Estem parlant de jugadores internacionals, futbolistes de primer nivell tan nostres com d'elles. No podem anar a qualsevol camp.

En una altra data, separant els partits masculí i femení, s'hauria arrossegat més gent?
Pot ser, però crec que la festa l'hem de pensar junta, és la gràcia d'aquest partit. No necessàriament per generar un fil comunicant entre una selecció i l'altra, però crec que s'havia de pensar junts. Si s'hagués arribat al punt de no jugar-se el masculí, per problemes amb el calendari, no sé si s'hauria plantejat la possibilitat de fer només el femení, però en aquesta situació jo crec que està bé. Que individualment a nosaltres potser no ens ajuda aquest horari? Doncs no ho sé. Espero que, cap a les set del vespre, puguem enganxar tota la gent que vagi al masculí i aquesta gent no l'hauríem tingut si el plantegéssim soles. Sempre hi ha interpretacions per tot.

I jugar al Camp Nou?
Si ja ens espanta el Mini, potser el Camp Nou era excessiu. Entenc aquesta gent que ho ha plantejat des d'una perspectiva més discriminatòria, de portar les noies al camp més petit. A Euskadi també es va pensar en un altre escenari. Costa molt obrir els camps grans perquè la sensació de fracàs o de buidor resta més del que suma. Crec que es fa sempre des del respecte, no des del punt de vista de voler marginar al femení. Jo, que sóc la primera que detecta aquestes coses i que les reivindico, no m'ho he pres així. Crec que ens cuida més i és més realista. Podem obrir bales i disparar tothom, jo no m'ho prenc malament. M'hauria agradat, evidentment, però potser primer ens ho hem de merèixer. Demostrar que el Mini se'ns ha fet petit i llavors trencar la porta del Camp Nou. Crec que primer hem de fer mèrits, i el futbol femení parla encara amb veu baixa. És la nostra realitat, no tenim consistència, el més realista és el Miniestadi. Després ja somniarem i, tant de bo sigui encara en aquest vaixell i el pugui fer remar cap aquí. El Miniestaedi és el que més ens respecta. Ni ens dóna el que no mereixem, ni ens dóna menys. Ens està donant un tros d'estadi que tindrem dificultats per omplir.

 

Notícies relacionades

Comenta