Euskadi - Catalunya

Ambient festiu en un partit de rècord

El Miniestadi reuneix més de quatre mil espectadors que fan rugir les graderies en un ambient de germanor

Futfem.cat | Pedro Salado

Ambient i soroll. La voluntat de portar un gran espectacle en una bonica tarda de futbol va tenir resposta. El Catalunya-Euskadi d'aquest dissabte va aconseguir un nou rècord d'assistència en un partit de futbol femení, aplegant 4.106 espectadors al Miniestadi. Les grades es van omplir de gent que arribava amb ganes de vestir el feu blaugrana. Tot i que en l'inici del partit l'entrada era més aviat discreta, amb gairebé únicament la zona de tribuna plena, durant la primera mitja hora de joc la zona de lateral i gol nord van anar presentant millor aspecte. Un èxit que va superar la complexitat que presentava l'elecció del dia de Sant Esteve per celebrar aquesta cita.

Les dues seleccions es van tornar a enfrontar un any després sota la mateixa germanor que es va viure a Lasesarre. Ja abans d'entrar al camp es respiraven ganes de partit. Amb l'entrada de les jugadores al terreny de joc, totes dues aficions embogien, posant-se dempeus i vibrant amb els himnes, mentre el trofeu del centenari presidia l'inici del matx. En el marc de la campanya 'Prou violència al futbol', engegada per la Federació Catalana de Futbol (FCF), des de la megafonia es feia referència a la presència de les pancartes en contra de la violència també en el Catalunya-Euskadi.

Un partit en què, tot i la derrota en els penals de les catalanes, l'afició local va rugir més fort que la basca. Amb les banderes com a símbol identitari, no van faltar les referències polítiques al procés sobiranista amb crits d'"Independència", coincidint amb els minuts 17:14 d'ambdues parts. Crits independentistes que es van anar combinant amb nadales i cançons populars que no van cessar ni amb el gol de les basques. Senyeres, estelades i ikurriñas omplien les graderies. En el gol sud, la zona amb més afluència de públic basc, destacava una pancarta on es llegia "Per nadal les volem a casa, llibertat per les preses polítiques".

Malgrat que la primera part va ser força ensopida, el públic no va deixar de fer costat a les jugadores, aplaudint cada jugada de Catalunya per intentar silenciar els crits d'"Euskadi, Euskadi". Un ambient molt més animat que el partit en si, amb grades farcides de joves jugadores d'equips com el Fontsanta-Fatjó. Els espectadors més grans també s'hi van afegir amb càntics que van dotar la cita d'un ambient festiu. Amb tot, els xiulets i les botzines també van ser protagonistes desaprovant algunes decisions arbitrals, reclamant penal, per exemple, en el minut 41 per unes mans catalanes dins de l'àrea basca. Un públic molt esperonat que va aplaudir de valent quan Nekane va haver d'abandonar el camp per ser atesa per un fort cop al genoll. Seria amb el gol de Corredera quan esclataria l'eufòria. Aleshores, l'afició local cantava a l'uníson "Catalunya, Catalunya".

Disputats els noranta minuts reglamentaris, un bon nombre d'espectadors van començar a abandonar el Miniestadi. Amb tot, encara s'havien de llençar els penals per determinar el conjunt vencedor. Les jugadores d'ambdues seleccions van començar a abraçar-se, demostrant el bon ambient entre tots dos combinats. Una germanor que desapareixeria momentàniament amb els penals, quan el públic xiulava abans que les basques xutessin des dels onze metres. Després que les catalanes fallessin dues penes màximes, els espectadors que encara resistien, menys de la meitat, van aixecar-se per aplaudir les jugadores catalanes i basques. L'ovació continuaria amb l'entrega del premi a la millor jugadora del partit, Alexia, un dels principals actius del conjunt quadribarrat.

Una vegada més, el públic va ser clau i va mantenir despert un partit amb un ritme bastant lent. Un èxit de convocatòria que demostra que el futbol femení està més viu que mai i que, a poc a poc, va fent-se un lloc, agafant un paper més destacat dins de l'esport català. Ara només queda esperar la propera crida per tornar a omplir el camp i demostrar que les noies també tenen capacitat de mobilització.

 

Notícies relacionades

Comenta