Més notícies de Champions

El Barça sobreviu a la seva pitjor versió

L'equip blaugrana ha acabat remuntant el gol matiner de Carmona a les acaballes en un partit en què el millor ha estat el resultat

FC Barcelona

Pina i Alexia, a les acaballes, han rescatat la pitjor versió del Barça. Les blaugranes, petrificades amb el gol matiner de Carmona, han estat irreconeixibles durant tot el partit. Titubejants amb pilota, descol·locades sense. Un penal xiulat amb la complicitat del VAR a l'inici del segon temps ha fet despertar un Barça apàtic, que ha necessitat d'un tram final agònic per embutxacar-se una remuntada que no mereixia. L'amulet de Pina i la sang freda d'Alexia han acabat capgirant un partit que ha estat la primera gran exhibició de rivalitat entre ambdós conjunts. On s'han vist més picabaralles, més tensió als dos bàndols. Però amb el desenllaç de sempre: un Barça terrenal, però victoriós. Un Barça que espera recuperar la seva exuberància amb la mística del Camp Nou.

El Real Madrid és l'únic equip dels quarts de final que no ha obert el seu estadi. L'Alfredo Di Stéfano no és el Santiago Bernabeu, és cert. Però el seu atrezzo va com anell al dit per una nit de Champions. El camp està envoltat de Copes d'Europa i de Champions, segons l'època, de mida gegantesca. Hi són les 13, amb el nom de la ciutat i la data de la conquesta. Europa com el signe d'identitat de l'equip blanc.

D'aquest esperit s'han contagiat les d'Alberto Toril, que aviat han posat el partit cap per avall. Un error en sortida de pilota ha estat el preludi perquè Esther, com el tauró que olora la sang, veiés de cua la carrera d'Olga Carmona. L'andalusa, a les portes de la glòria, ha creuat un remat inapel·lable que ha fet esclatar el feu madridista, posseït per l'eufòria i la incomprensió a parts iguals.

Les jugadores del Barça, que en tot el curs només havien anat per darrera al marcador 11 minuts contra l'Alavés en Lliga, han posat cara de circumstàncies. Com qui vaga en una realitat desconeguda. La precisió amb la pilota, manament del rosari blaugrana, ha estat un miratge i no s'ha cansat d'amuntegar pèrdues que no deixaven d'alimentar la fe madridista. La de tombar l'ogre que li va fer passar una mala estona al Johan Cruyff i que el va apartar de la Supercopa a l'últim sospir.

La igualtat sobre el terreny de joc ha estat la condició necessària perquè comencés a forjar-se la veritable rivalitat entre ambdós conjunts. A diferència dels anteriors partits, aquest ha estat condimentat com el que més per episodis de tensió. Que si una entrada a destemps de Mapi, turmentada pel seu odi visceral a la derrota. Que si unes empentes entre Esther i Jenni. I múltiples interrupcions durant el partit per faltes, fruit dels nombrosos duels en zones on s'acumulaven diverses futbolistes.

Més enllà del marcador, el més sorprenent del primer temps ha estat la inanició del Barça en fase ofensiva. Un xut des de la frontal de Patri ha estat l'única producció de l'equip més letal del continent, que compta els seus partits per golejades. En canvi, les merengues, amb Esther com a principal perill públic, haurien pogut arribar a l'equador amb un avantatge superior. L'ex del Levante ha topat amb el travesser en una jugada a pilota aturada i, al crepuscle, ha resolt de forma innocent un duel al sol amb Sandra Paños.

El Barça ha necessitat d'una aliança amb la tecnologia per aixecar el cap. Mentre el públic de l'Alfredo Di Stéfano treia foc pels queixals, la finesa Lina Lehtovaara s'ha palplantat estoica davant el monitor del VAR per examinar una caiguda de Hansen dins l'àrea. I quan ha assenyalat el punt de penal s'ha desfermat el caos. Alexia, amb la serenitat que la caracteritza, ha contrarestat l'atmosfera hostil amb un llançament que ha burlat l'estirada de Misa.

Però el penal no ha apaivagat la grisor del Barça. Pina ha errat una opció diàfana després de rebre una passada de Rolfö. Però més enllà d'això, les blaugranes, amb una circulació lenta i pesada, no trobava l'escletxa per desmuntar la rereguarda madrilenya. Les d'Alberto Toril respiraven amb les descàrregues d'Esther, referent absoluta de les blanques que treia de polleguera la defensa rival de forma repetida. I els aficionats seguien encenent-se amb cada intervenció de l'àrbitra, maleïda per la seva interpretació amb el VAR.

Quan semblava que el matx es desmaiaria amb un empat que ningú no imaginava a la prèvia, ha aparegut l'amulet de Pina per obrar la remuntada. L'esfèrica ha quedat morta dins l'àrea després d'un xut d'Aitana i la de Montcada i Reixach, amb l'escopeta a punt, ha acabat besant les malles. La seva celebració petonejant-se l'escut, més que d'eufòria, era de la impotència acumulada pel seu equip durant el partit.

I quan alguns aficionats ja abandonaven Valdebebas, Alexia ha posat la cirereta, després de rebre una deliciosa assistència de Patri amb túnel inclòs, picant amb subtilesa la pilota davant la sortida d'una Misa abatuda. Que ha acabat picant amb els tacs un dels pals de porteria, preguntant-se què més pot fer el seu equip per desfer-se d'un Barça capaç de sobreviure a la seva pitjor versió.

 

Notícies relacionades

Comenta