Més notícies de Champions

Pel Barça la classificació, pel futbol femení la glòria

El Camp Nou ha assolit un rècord mundial amb 91.553 espectadors per veure la classificació de les blaugranes per les semifinals davant el Real Madrid (5-2)

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Si hi havia algú capaç de despullar als Estats Units, potència absoluta del futbol femení, del seu rècord, aquest era el Barça. Les 91.553 persones que un bon dia van decidir retirar la seva entrada i que han assistit al temple blaugrana han estat partícips del partit amb més espectadors de la història del futbol femení. També de la classificació del seu equip per les semifinals de la Champions, contra un Real Madrid valent que ha acabat engolit a la segona part per la piconadora blaugrana i l'ambient eixordador del Camp Nou (5-2).

Sense la pluja que desitjava, Mapi León ha estat recompensada per la història. Des del flanc dret, en posició de centrar, l'aragonesa ha desconcertat Misa amb una paràbola màgica que ha esclatat dins la porteria del Camp Nou. Seu ha estat el primer gol del temple blaugrana amb públic. No podia haver començat millor la tarda pel Barça, amb només vuit minuts transcorreguts.

Embolcallat per l'aura de la seva nova llar, amb un públic que ha tornat a dibuixar el mosaic que havia exhibit en els prolegòmens del parit, el Barça ha embotellat el Real Madrid a la seva pròpia àrea. Un quadre oposat al de Valdebebas, amb les blanques mossegant com feres en la sortida de pilota.

Enmig de l'èxtasi col·lectiu, l'accident. En la seva primera excursió a camp contrari, les d'Alberto Toril s'han trobat amb un sucós penal a les mans. La infractora, Irene Paredes, només ha pogut abaixar el cap, assumint la culpa per unes mans inoportunes. Olga Carmona, instigadora de la pena màxima, s'ha encarregat d'executar-la ella mateixa i disfressar-se de golejadora com va fer a l'anada. Els xiulets eixordadors cap a la sevillana en el moment del llançament han estat a punt de donar ales a Paños, que s'ha quedat a centímetres de l'heroïcitat.

La fredor del marcador ha agarrotat al Barça, més imprecís de l'habitual en el restant de la primera meitat. Les ovacions les ha capitalitzat les accions defensives imperials de Paredes, indultada pel públic amb els seus talls, que no pas per les accions ofensives de les blaugranes. La més perillosa, també la més estètica, ha estat un contraatac canònic que ha recollit al segon pal Hansen. Però la noruega, amb la glòria als llavis, ha manat la pilota per sobre la porteria.

Els tres xuts a porteria del primer temps, dos pel Barça i un pel Real Madrid, han estat el paisatge estadístic. Però més enllà de les xifres, l'equip blaugrana era massa prudent, com el nen tímid que no s'atreveix a donar un bon cop a la pinyata per descobrir-ne els caramels.

L'excés de seny del primer acte s'ha convertit en rauxa desfermada al segon període. El frenesí de les grades, que en diferents moments han tret a relluir els mòbils per representar una postal més de concert que de partit de futbol, s'ha traslladat sobre el terreny de joc i les futbolistes del Barça s'han tret la cotilla per oferir al Camp Nou el que ofereixen cada cap de setmana al Johan Cruyff.

El que ha destapat el torrent de talent del Barça ha estat una obra d'art de Zornoza. La referent en la medul·lar del Real Madrid s'ha inventat una vaselina de llarga distància, a l'estil de Patri Guijarro, per retractar Sandra Paños, que ha vist com els dos únics xuts a porteria rebuts els havia hagut de recollir del fons de la xarxa.

Les blaugranes, que per primera vegada rebien dos gols en un partit aquesta temporada, han expressat la ràbia piconadora en mà. La futbolista que millor reuneix aquest sentiment, Aitana Bonmatí, ha ballat davant Ivana Andrés per acabar batent a Misa pel pal que ningú no esperava. La seva celebració, tocant-se l'escut, amb el Camp Nou com si estigués sotmès a un exorcisme, s'ha congelat en el temps.

Perquè en 11 minuts s'ha tornat a aixecar de les seves butaques per celebrar-ne dos més. I cap de normal. Ni del de Mapi, ni el d'Aitana ni el tercer obra de Pina. La de Montcada i Reixach, que el curs passat era al Sevilla i no va jugar el derbi al Camp Nou, ha desallotjat les teranyines de la porteria amb una diana descomunal, una mena de vaselina des del flanc esquerra, que ha tornat a desarmar l'estirada de Misa. De nou, la celebració de la jove futbolista, en un moment pletòric de forma, ha estat la de petonejar l'escut. Com a l'anada.

La cadena l'ha completat Alexia, la futbolista que té el do de manifestar-se en les grans ocasions. Seu va ser el primer gol al Camp Nou silenciós del curs passat, seu ha estat el quart d'una tarda en què el temple blaugrana ha corejat el seu nom, el que tantes nenes duien a la samarreta a les grades. La seva rematada mossegada, amb la pilota avançant lentament i amb suspens fins a traspassar la línia de gol, ha esclatat com un terratrèmol a la Travessera de Les Corts.

L'última en apuntar-se a la llista, per completar una maneta d'allò més simbòlica amb el Real Madrid com a rival, ha estat Hansen. Una cavalcada poderosa de Rolfö des de l'esquerra, que semblava surfejar sobre l'onada que feia pocs minuts havia començat a dibuixar un Camp Nou de rècord, ha acabat amb una centrada que s'ha quedat suspesa a l'aire per un rebuig. Gairebé una eternitat. I la noruega, pacient fins que la pilota tornés a acariciar la gespa, s'ha llençat per fes explotar de joia un estadi rendit a les seves noves heroïnes.

La xifra màgica, la dels espectadors, no s'ha revelat fins al crepuscle del partit. Quan ja eren sobre la gespa futbolistes entrades des de la banqueta com Leila o, especialment, Melanie Serrano, que en la seva dinovena temporada al club, en les que les ha vist de tots colors, ha estat partícip d'una nit que passarà a la posteritat de l'esport.

Perquè més enllà dels gols i del bon joc, també de la classificació per a les semifinals, el Camp Nou ha reunit a 91.553 persones. Tot superant els 90.185 espectadors que van assistir a la final del Mundial de 1999 entre els Estats Units i la Xina. Destronar a la màxima potència del futbol femení ha estat el major triomf d'una jornada immortalitzada pels llibres d'història.

Quan s'acosta l'estiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia s'allarga tant que pròpiament no es fa de nit. Són les nits blanques de les que va escriure Dostoievski. La vida turmentada del l'escriptor rus ha estat la del futbol femení, devorat per les prohibicions i pel masclisme. Però a força de lluitar i d'ocupar espais que semblaven eternament reservats per als homes, com el Camp Nou, el futbol femení ha viscut una d'aquestes nits blanques, quasi irreals, al temple blaugrana. La classificació ha estat pel Barça, la glòria pel futbol femení.

 

Notícies relacionades

Comenta