Més notícies de Champions

Aitana Bonmatí: «Quan hem sortit a la gespa quasi se'm queien les llàgrimes»

La migcampista del Barça ha arrodonit la tarda màgica del Camp Nou amb el gol que ha liderat la remuntada

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Si hi ha alguna futbolista que té fe en els processos, aquesta és Aitana Bonmatí. Des que aterrés al Barça amb 13 anys, ha escalat per totes les categories inferiors fins a tombar la porta del primer equip amb la seva energia endimoniada. Endimoniada va ser també la seva celebració de l'empat (2-2), el preludi del torrent golejador blaugrana per acabar atropellant al Real Madrid i dibuixar la tarda més completa possible al Camp Nou: rècord d'assistència mundial en un partit de futbol femení (91.553 espectadors), mimetisme absolut entre afició i futbolistes i accés a les semifinals per cinquena vegada en les últimes sis temporades.

«Últimament portem vivint vivències molt boniques que mai no oblidarem. Puc recordar la final de la Champions, però aquesta vegada encara ha estat més especial», ha arrancat la de Sant Pere de Ribes, amb la veu lleugerament rovellada per la cridòria de la celebració: «He de reconèixer que quan hem sortit a la gespa, quan sonaven els himnes... quasi se'm queien les llàgrimes. Mai hagués pensat que seria possible jugar en un Camp Nou ple».

Aquesta última frase l'han verbalitzat totes les futbolistes que han atès els mitjans per aquest partit. La incapacitat de projectar-se en un espai orfe de referents. D'aquest pensament a perforar una de les porteries del Camp Nou és el salt que ha fet Bonmatí: «Marcar un gol a l'estadi on somies jugar des de petita és quelcom inexplicable. Però, sobretot, em quedo amb la victòria. Hem sabut tirar endavant un partit que se'ns ha tornat a posar en contra i hem demostrat quin equip som».

Aquest Barça-Real Madrid del Camp Nou, a banda del rècord d'espectadors, oposita a ser el partit més llarg de la història. Ja s'havia començat a disputar abans que Stéphanie Frappart fer sonar el xiulet inicial: «L'arribada ha estat espectacular, nosaltres flipàvem a l'autobús i hem començat a agafar el mòbil per gravar, a picar els vidres... Després l'escalfament, l'inici del partit, els himnes». D'entre tots aquests moments, Bonmatí n'atrapa un: «Quan la megafonia de l'estadi ha anunciat que hem fet història. Sembla mentida, però fins a aquell moment no te n'adones».

L'emotivitat de la migcampista blaugrana s'ha complementat amb la capacitat d'anàlisi del seu entrenador, Jonatan Giráldez: «El missatge era fer entendre a les jugadores que la gent que venia al camp era per veure el que fem cada dia, res diferent. I no que cadascuna fes el seu partit. Potser a la primera part hem tingut la sensació que atacàvem massa ràpid, potser per aquesta sobreexcitació. Però el caràcter de les jugadores ha estat per sobre del que es demanava».

Malgrat tornar a veure's per darrere al marcador contra l'equip blanc, com a l'anada, el de Vigo ha marxat amb una sensació completament diferent: «Vam aprendre d'aquest partit, en què la reacció no va ser bona després del primer gol. No volíem aquella imatge, amb pilota sobretot. Aquesta vegada hem tingut moltíssima personalitat, teníem la pilota a les zones del camp on volíem, estàvem recuperant moltíssimes pilotes a camp contrari i la reacció de l'equip ha estat immillorable: hem marcat quatre gols i l'ambient ha estat impecable».

Sobre aquest ambient s'ha estès Giráldez, que a les grades tenia als seus avis arribats de Galícia per veure al seu nét, de només 30 anys, ser partícip d'un esdeveniment històric. «Ha estat un gran dia, el recordarem totes les nostres vides. És complicat explicar ara mateix totes les emocions que tenim, però és difícil fer les coses millor per com s'ha donat el partit».

A DAZN també s'ha pogut escoltar a Alexia Putellas, la gran icona del Barça corejada per l'afició quan ha marcat el quart gol de la tarda. La molletana, com a resposta, només ha pogut correspondre amb una celebració en forma de reverència: «No tinc paraules, ha estat súper màgic. Ha acabat el partit, la gent no se'n volia anar a casa. Tenim aquesta connexió. Cantaven que volen ser a Torí... i anem a pel que ens demanen».

Fent gala d'aquesta comunió amb l'afició, s'ha pogut veure a la capitana repicant un dels tambors que utilitzen a la grada d'animació. Una circumstància que Bonmatí ha subratllat: «Sempre intentem ser molt properes perquè s'ho mereixen i s'ha de ser agraïda a la vida. Intentem donar-los les gràcies pel suport del dia a dia». De passada, la de Sant Pere de Ribes ha aprofitat per desmuntar un tòpic: «Sempre es parla malament de l'afició del Barça, que mai animem. Des de la gespa he vist tot el contrari, l'afició ha fet que poguéssim marcar els gols que hem marcat. Hem demostrat que no som uns 'tribuneros'».

Enmig d'un present embriagador d'emocions, Bonmatí ha fet rebobinar la cinta: «Per sort, hem arribat al moment on tot s'ha professionalitzat. No veiem partits a la televisió de futbol femení. A mesura que han anat passant els anys, hem vist el gran creixement que està donant tot això». I ha tancat amb una reflexió de futur: «El que s'ha vist en aquest partit és un més dels canvis que està vivint la societat. Tot va cap a la igualtat i nosaltres estem obrint portes per a les generacions que venen».

Amb la ressaca emocional carregada a les espatlles, el Barça veurà des del sofà qui és l'últim escull abans d'una hipotètica final a Torí: Arsenal o Wolfsburg. L'única certesa és que el Camp Nou acollirà una nova nit de Champions a les semifinals, l'escenari que ja ha aconseguit projectar el somni de moltes nenes presents a l'estadi.

 

Notícies relacionades

Comenta