Més notícies de Champions

Matar el pare: el Barça vol despullar l'aura de l'equip que li va ensenyar el camí

L'equip blaugrana està a un pas de coronar la Champions perfecta si supera l'Olympique Lyonnais en la gran final de Torí

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

El naufragi del Barça com a club, sepultat per una crisi econòmica, esportiva i moral, ha trobat en el primer equip femení de futbol el seu bot salvavides. Després d'atrapar un triple històric la passada temporada, les blaugranes estan a només tres partits de reeditar la fita: dos de Copa de la Reina i, el més immediat, la gran final de la Champions. Una competició convertida en postal per a les de Jonatan Giráldez aquest curs: una fase de grups impecable, els rècords en bucle al Camp Nou, el triomf simbòlic contra el Real Madrid i la fi de la maledicció contra el Wolfsburg. L'última esglaó és el de l'Olympique Lyonnais, botxí a Budapest i padrí de la present excel·lència blaugrana, a qui l'equip capitanejat per Alexia Putellas espera despullar d'una vegada per totes de l'aureola de campió.

Freud no va saber resumir-ho d'una altra manera: matar el pare. Una metàfora per expressar el moment en què cal lliurar-se de la tutela per escapar del niu i volar lliure. Coronat amb la Champions de Göteborg, portador d'unes xifres de victòries i de gols estratosfèriques, el Barça ha arribat a l'estadi en què es veu capaç de tot. També de saldar el seu deute amb l'Olympique Lyonnais, a qui el contemplen set Champions i que jugarà la seva desena final d'una competició que enguany disputa la seva 21a edició.

Les franceses arriben a Torí amb l'orgull ferit, expressat per Renard i Hegerberg en sala de premsa. Per primera vegada en molt de temps, arriben a la final de la màxima competició continental sense el cartell de favorites. Una condició que el Barça defuig, però que s'ha guanyat a pols per les monstruositats que s'ha habituat a exhibir en les últimes temporades. I que ha conduït a les de Giráldez a disputar la seva tercera final en les últimes quatre temporades.

Torí sembla el millor escenari. La capital del Piemont sembla destinada a atraure tots els grans esdeveniments del mes de maig. Des de la celebració d'Eurovisió amb l'eclosió de Chanel fins a alguna etapa del Giro d'Italia, amb la final de la Champions femenina com a colofó. El Juventus Stadium, nascut el 2011 per acollir la posterior era daurada de la Juventus, mai no ha acollit un esdeveniment esportiu de tanta rellevància. El seu pic havia estat la final de l'Europa League masculina del 2014, amb el Sevilla com a vencedor.

Ara, serà l'escenari del que per molts és la millor final de la història de la competició, nascuda el 2001/02 i de la que les franceses en són les jerarques absolutes. La seva entrenadora, Sonia Bompastor, podria convertir-se en la primera en aixecar el trofeu des de la banqueta i des de la gespa, com ho va fer el 2011 i 2012 amb l'elàstica del seu Olympique Lyonnais.

Mentrestant, el Barça tot just començava a caminar en aquesta competició el 2012, amb un amarg debut contra l'Arsenal. Senyal dels temps històrics que ostenten els dos equips. Després de veure com les franceses encetaven una dinastia implacable de cinc Champions consecutives (entre elles la de Budapest), el Barça només pensa a agafar el relleu, empès per la marea blaugrana que s'espera a l'estadi, col·leccionat el seu segon títol europeu consecutiu. I seguir fent d'Europa el seu jardí de les delícies, allunyat de la imatge macabre i vergonyant que ha mostrat el club al Vell Continent en els últims temps.

 

Notícies relacionades

Comenta