Més notícies de Champions

El Barça converteix Torí en la segona part de Budapest

El conjunt blaugrana eternitza el seu malson amb l'Olympique Lyonnais i se li escapa la final de la Champions

UEFA

Era Torí, però semblava Budapest. El Barça implacable, el del ple de victòries en Lliga, el de les nits màgiques al Camp Nou, de cop l'han devorat els dimonis. Paredes, fiable com poques, començava la seva travessia pel desert. Hansen, desequilibrant com ningú, topava una vegada rere l'altre contra el mur inexpugnable de Bacha. I Jenni Hermoso, darrerament en el punt de mira, ha posat dels nervis als més crítics amb les seves pèrdues de pilota. Mentrestant, l'Olympique Lyonnais, amb un somriure burleta, reconstruïa el seu orgull ferit convertint en gol gairebé tot allò que es dirigia a porteria. Que si un xut inversemblant d'Henry, per què no? Que si una rematada de cap de l'ogre de Hegerberg, botxí el 2019 amb un hat-trick, amb Paños i Mapi descol·locades. Que si un carícia de Macario, beneficiada per un error d'una Paredes que només podia desitjar que la terra se l'empassés. Ni tan sols va fer efecte l'epifania d'Alexia Putellas, qui sinó, abans de l'equador. Una diana innòcua davant el savoir-faire de les franceses, l'aurèola de les quals no la destorba ni els aires de grandesa del Barça ni un Juventus Stadium conquerit en va per l'afició culer. I es proclamen campiones d'Europa per vuitena vegada en deu finals disputades.

En els orígens del Juventus Stadium es podien trobar algunes respostes. Quan l'estadi es va inaugurar, l'any 2011, l'Olympique Lyonnais tot just encetava el seu idil·li amb la primera Champions. Mentrestant, en aquella època, el Barça ni tan sols havia debutat en la màxima competició continental. Ho faria l'any vinent, amb una estrena amarga davant l'Arsenal.

El Barça va arrossegar aquest abisme en el bagatge històric en un primer acte convertit en malson. Les blaugranes van reincidir en tots aquells pecats que calia prevenir. Cap més sagnant com les pèrdues en sortida de pilota, un festí per a les franceses. El primer punyal, precisament, va arribar després d'una pèrdua d'Alexia que Henry va penalitzar amb un batzac de vídeojoc. D'aquestes accions màgiques que el jerarca francès fa imperatiu en la seva competició predilecte.

Com a Budapest, l'Olympique Lyonnais es va avançar aviat. I com a Budapest, va seguir hormonant el marcador com si anés a contrarellotge. La següent estocada va néixer d'un nou pecat: les centrades laterals. Bacha, que no en tenia prou amb abaixar la persiana de Hansen en defensa, va trepitjar camp contrari per depositar la seva centrada a la testa de Hegerberg. Els rostres desencaixats de Mapi i Paños en la repetició de l'acció només feien presagiar el càstig de la noruega, a qui la Història també li somriu. Com li passa al seu equip. Amb aquesta diana, eixamplava la distància com la màxima golejadora de sempre de la Champions (54).

I quan amb prou feines s'havia traspassat la mitja hora, l'última sessió a la sala de tortures. Paredes, acostumada a comportar-se amb nervis d'acer, va culminar la seva pitjor tarda com a blaugrana amb una pèrdua infantil dins l'àrea. Macario, només bressolant la pilota, en va tenir prou per enfonsar el Barça als inferns que creia oblidats. O que volia sentenciar, com a mínim, contra l'última bèstia negre que li quedava a l'armari.

Només Alexia es va saber abstraure de la catàstrofe col·lectiva en el pitjor moment possible amb una diana abans del descans que duia un interrogant. Tothom es preguntava si era un miratge o l'inici d'una redempció heroica per posar la cirereta a una Champions d'ensomni.

Com a Budapest a fer Lluís Cortés, Jonatan Giráldez va recórrer a Oshoala per cavalcar la gesta. També faria entrar a Martens, Crnogorčević i Pina. Però no hi havia qui fos capaç d'evitar ser devorat pels monstres de la capital hongaresa. L'aureola de l'Olympique Lyonnais va embruixar una vaselina des del mig del camp de Patri Guijarro, marca de la casa, per fer-la impactar en el travesser mentre Endler feia una cursa enrere a la desesperada. I la pròpia Endler, sabedora de la seva grandesa, va desviar amb la mirada una rematada amb tot a favor de Crnogorčević dins l'àrea.

A banda de fer-li tres gols al Barça, les franceses van provocar un altre fenomen sense parangó aquest curs: la impotència blaugrana. Les de Sonia Bompastor van esprémer la seva veterania aturant el joc amb assiduïtat. Cada vegada que una futbolista queia tombada, les jugadores del Barça acudien a l'àrbitra amb la desesperació de qui se li escapa la vida com sorra entre els dits.

L'Olympique Lyonnais, amb l'aplom de qui es treu una mosca de la cara amb una simple brisa d'aire encarnat en la jerarca Renard, només va esperar que el cronòmetre donés la raó a la seva grandesa i coronar-se campió d'Europa per vuitena vegada. I el Barça, quan es va despertar, va veure que el dinosaure seguia allà. Que Torí, en realitat, no era res més que l'atrezzo fúnebre de Budapest.

 

Notícies relacionades

Comenta