Més notícies de Copa Catalunya

El Seagull juga al pòquer amb el Sant Pere

El 'hat-trick' d'Irina Uribe fa miques les esperances visitants i col·loca el seu equip en unes semifinals de Copa Catalunya per tercer cop en els últims quatre anys

Xavier Garcia (Futfem.cat)

La davantera molletana ha estat l'as a la màniga del Seagull en un encontre vibrant. Després d'enfilar el camí cap als vestuaris amb un empat, Irina Uribe ha dit prou i ha signat dues dianes en els primers cinc minuts de la segona meitat. Quan el partit ja s'estava consumint, ha posat la cirereta a la seva actuació perforant de nou la xarxa rival. D'aquesta manera, el Seagull repeteix l'èxit de 2016 i 2017 assolint les semifinals de la competició, que es disputaran el pròxim mes d'agost contra el Barça.

La data de l'encontre, col·locada en un cap de setmana de tres dies, no convida a pensar que la grada respondrà a la fita que està en joc sobre el verd del Nou Estadi: un bitllet per les semifinals de Copa Catalunya. Res més lluny de la realitat. No només no és així, sinó que el coliseu de les 'gavines' compte amb una convidada d'alçada com Dolors Sabater (exalcaldessa de Badalona) que, com succeïa en els temps de l'Antiga Roma, espera dirigir el polze cap avall quan se li pregunti pel destí del Sant Pere en la competició.

El xiulet inicial d'Ester Erra, més que decretar l'inici de l'encontre, sembla interpretar-se com un avís per embogir a les feres. I en el minut 5, quan alguns aficionats encara estan trobant la postura idònia en el seient, Nuria Garrote ha aprofitat una passada enrere des de banda dreta per fer tremolar la porteria de Marina Barneda. El Seagull olora la sang per la banda de Jeny, i lluny de compadir-se'n tractarà d'aprofitar-se'n tant com pugui. Abans, però, el Sant Pere, conforme amb tal abandonament del seny, iguala el matx en la següent jugada amb un autèntic obús d'Ana Ríos que, per si algú tenia dubtes en la prèvia, es troba a òptimes condicions. Un batzac que ve d'una prèvia conducció majestuosa de Sílvia Masferrer, que filtra la passada en el moment adequat per la despietada davantera.

Després que tots els presents al Nou Estadi prenguin aire, les badalonines agafen el timó de l'encontre i aconsegueixen traduir el monopoli de la possessió en ocasions de perill. En el minut 11, Xènia Royo encara està trobant una explicació al seu defectuós remat de cap en un córner, quan es trobava a escassos centímetres de la porteria. En el 16, de nou a pilota aturada, la capitana Mar Torras, mitjançant una volea de molts quirats, remata tota sola dins l'àrea, però la gran aturada de Marina Barneda frustra les seves intencions. I en el 23, les 'gavines' gaudeixen d'una doble ocasió meridiana que Nuria Garrote acaba enviant fora quan ho tenia tot a favor.

La fragilitat defensiva de les santperenques és cada vegada més palpable. Les de Joan Pont tracten d'aprofitar les múltiples imprecisions de les locals en circulació de pilota per sortir ràpidament al contraatac. Sempre comandat per Sílvia Masferrer, que sembla està jugant amb el rellotge a la mà, però que no acaba trobant amb prou avantatge a l'elèctrica Ana Ríos. En el 30' de partit, els guants de Judith, la portera del filial del Seagull, esdevenen pur or quan aconsegueix rebutjar un violent remat de cap de Laura Rey. I els aplaudiments dels allà congregats no es fan esperar.

A partir d'aleshores és quan Irina Uribe comença a entrar en acció. Els canvis de joc de les 'gavines' ja troben amb major assiduïtat la seva banda esquerra. Eslàloms. Ziga-zagues. Conduccions endimoniades. El repertori de la prestidigitadora molletana sembla infinit, i en el 42' de partit és a punt de costar un gol al Sant Pere, però el remat final de Pilar Garrote des de la frontal és massa centrat. Poc abans d'aquesta acció, Jordi Ferrón opta per substituir una incombustible Yosse per Clara, una de les jugadores del filial que han completat la convocatòria local. I sense que el marcador decideixi canviar el rostre, malgrat l'empenta de tots dos equips, Ester Erra assenyala el camí cap a vestidors.

En la represa, el tècnic del Seagull fa entrar de nou a Yosse sobre el rectangle de joc per una Naiara que, en una acció fortuïta amb la portera rival just abans del descans, ha rebut un cop que li impedeix seguir. I, de nou, el xiulet de la col·legiada esdevé el preludi de l'anarquia. Estava avisat el Sant Pere per partida doble, però en una mateixa jugada s'ha forjat el despropòsit. Estava avisat que les 'gavines' són unes especialistes en els primers minuts de cada part. Com també ho estava que a Irina Uribe li quedava ben poc per ser declarada oficialment com a persona non grata a Sant Pere Pescador, donat que en els dos partits de Lliga els havia etzibat quatre gols (tres d'ells com a visitant). Però en els primers seixanta segons, mitjançant una vaselina eterna, ha posat per davant a les seves. Un barret que ha comptat amb la complicitat de la defensa empordanesa, ja que prové d'un sac de porteria massa curt que guanya el Seagull de cap i aquest es converteix en una assistència per la talentosa atacant. La més llesta de la classe, perquè agafa desprevinguda a la rereguarda enemiga que, impotent, l'únic que pot fer és traçar amb la mirada la trajectòria de l'esfèrica.

Malgrat el cop, les visitants no es donen per vençudes. Sílvia Masferrer, la sospitosa habitual, ho intenta des de la frontal sense èxit. Com la màgia de la de Castell d'Aro no acaba de fluir, Irina Uribe opta per demanar-li prestada la vareta en un llançament de falta que ella mateixa provoca. El que ve després, pura poesia que acaba fent aixecar del seient al Nou Estadi. Una trajectòria imprevisible que acaba despullant d'esperança el Sant Pere, que encara té per davant una bona colla de minuts que semblen condemnats a la intranscendència.

Amb el matx gairebé resolt, les revolucions del partit baixen de forma considerable i els canvis comencen a succeir-se per part d'ambdós conjunts. D'una banda, el Sant Pere fa entrar a Jenifer i Aina per Alba i Jeny. De l'altra, el Seagull torna a substituir a Yosse per Chavero, un altre dels components del filial. Precisament és aquesta darrera un dels principals al·licients del que queda de partit. El seu ímpetu i el seu esperit impregnen cadascuna de les jugades en què està immersa, acaparant la major part de crits i aplaudiments d'una afició que ja es veu a les semifinals. Entre ovació i ovació, el Sant Pere tira d'orgull per mirar de posar emoció a l'encontre. Primer Blanca Cros, amb un xut creuat, i després Queralt Gómez, en un córner, posen a prova a una Judith que està complint amb nota.

Quan tot semblava que Seagull i Sant Pere repetirien el resultat dels seus dos duels en Lliga, ha aparegut novament Irina Uribe en el 79' per convertir al conjunt empordanès en la seva víctima predilecte aquesta temporada i endossar-li un altre triplet de gols. A partir d'aleshores, el carrusel de canvis ha ocupat el temps restant de partit, saltant al terreny de joc futbolistes del filial d'ambdós conjunts.

Al final de l'encontre, ha sobtat veure la plantilla del Seagull rendint un petit homenatge a la capitana Mar Torras, que en ser substituïda en el minut 88 ha rebut també una gran ovació del Nou Estadi. «Segurament l'any vinent estigui jugant a un altre equip. Quan fas bones temporades els últims anys és normal que ens arribin ofertes d'equips importants. Si al final acaba marxant, serà ella la que ho digui oficialment», ha confessat Jordi Ferrón, que tampoc ha volgut passar per alt l'altre gran nom del partit: «Irina és una jugadora que ha fet una temporada excepcional, gràcies a la seva capacitat tècnica i golejadora, però ara també per la seva capacitat de sacrifici. Ha fet un salt aquest any i estic molt content amb el seu creixement».

Qui tampoc ha pogut evitar referir-s'hi ha estat Joan Pont, que considera que en la primera part «l'hem aturat», mentre que en la segona «l'hem anat a buscar i mira el que ha passat». Però en una anàlisi més àmplia de l'encontre, el tècnic del Sant Pere considera que les dues parts han estat molt diferents. En la primera, major igualtat: «Hem començat bé, malgrat tenir una sèrie d'imprecisions defensives que el Seagull de seguida ha notat. Per la nostra banda esquerra teníem dificultats i elles ho han intentat diversos cops. Sabíem que feien aquests canvis d'orientació, però els hem pogut parar. A més, hem aconseguit posar-les nervioses a la primera meitat. Hem marcat un gol i en podríem haver marcat un altre». En la segona, les 'gavines' han estat molt superiors: «Hem parlat al descans el fet de vigilar els primers minuts, i quan sortim ens marquen dos gols. Això qüestiona molt a un equip i ens hem enfonsat. No em queda altra que felicitar al Seagull, crec que en la segona es mereixien la victòria». Sigui com sigui, «l'equip ha donat una bona imatge» malgrat venir amb «quatre jugadores del filial».

Per la seva banda, l'entrenador local titlla de «bastant controlat» el matx contra el Sant Pere: «Fins que no fiques les ocasions, no mates el partit, que és el que ens passa de vegades i és el que ens ha passat avui en la primera part. Mentre que en la segona l'equip ha estat més efectiu i hem tret un bon resultat». Tanmateix, també ha lloat la feina del seu contrincant: «El Sant Pere té a dues jugadores molt desequilibrants i és un equip molt lluitador».

Un dels noms propis del bàndol visitant ha estat el d'Ana Ríos, jugadora que en la prèvia del partit es posava en dubte la seva titularitat, però que ha acabat disputant els 90 minuts. «Jo sabia que al final jugaria. És una futbolista que realment hauria d'estar a punt de morir per no jugar», ha comentat en un to bromista el tècnic empordanès.

Finalment, Jordi Ferrón també ha volgut agrair la feina del Jesús, tècnic del filial, i del Jordi, tècnic del juvenil per permetre'ls completar la convocatòria dels partits de Copa Catalunya: «Sense ells no seríem a les semifinals segurament. Estic molt content de la base i del juvenil». I, de forma especial, ha destacat l'actuació de Chavero: «És tot cor, molt incisiva i molt ràpida». Tot plegat, en una temporada que ja s'ha acabat oficialment i que ha estat molt exitosa per les 'gavines': «Fa quatre anys no havíem arribat mai a semifinals i en els últims quatre hi hem arribat tres vegades. Això parla de la regularitat de l'equip. Hem fet una bona Lliga també, i el partit d'avui és un premi a la nostra bona temporada».

 

Notícies relacionades

Comenta