Acollir implica ser exemple

 

Acollir la fase final d'un Campionat d'Espanya és una gran responsabilitat. Ser seu implica treballar molt en la coordinació d'un esdeveniment que portarà fins a aquell camp un gran nombre de jugadores, cos tècnic, familiars, periodistes... Alcobendas ha estat l'afortunada aquest any -sembla que les seleccions no puguin allunyar-se gaire de la capital d'Espanya en dates com aquestes-.

L'equip humà que ho ha coordinat tot ha estat molt atent i educat, però és un Campionat d'Espanya i no val només amb l'amabilitat, també es pressuposa que hi haurà una sèrie de garanties per treballar. Tant la final, com la semifinal, s'han jugat en un camp sense espai habilitat per a la premsa -algú imaginaria que aquest esdeveniment no atrauria cap mitjà- i sense connexió a internet, endolls, cadires... Afortunadament, un responsable de la Federació Madrilenya de Futbol -amb l'amabilitat de què abans parlàvem- va instal·lar una taula per poder treballar en un espai una mica més digne.

Però elements logístics al marge, acollir un Campionat d'Espanya també implica que s'ha de donar exemple amb el comportament d'un mateix i amb el de totes les persones que representen la federació amfitriona. Madrid va decidir no regar el camp, ni divendres, ni durant la final d'aquest matí, per evitar, en principi, la ràpida circulació de Catalunya i fer-les jugar més incòmodes. D'entrada, la decisió ja sembla qüestionable si es té en compte que Madrid és seu d'un campionat. No es tracta d'una eliminatòria d'anada i tornada on es pugui actuar com a equip local. Clar que també sembla, si més no estrany, que la final entre Madrid i Catalunya sigui arbitrada per un equip arbitral madrileny. Però tornant a l'estat del terreny de joc. La gespa de la Ciutat Esportiva Valdelasfuentes estava extremadament seca a causa de la falta de rec i de les altes temperatures d'aquest cap de setmana i la voluntat de perjudicar el joc de Catalunya s'ha acabat cobrant una víctima inesperada. Només s'havien disputat 5 minuts de partit quan Laura Soriano s'ha lesionat de gravetat. A la jugadora de la selecció madrilenya se li ha quedat el peu clavat a la gespa i ha caigut amb evidents mostres de dolor. Tornant a recordar l'esgarrifosa reacció de la futbolista madrilenya només sorgeix la pregunta de per què algú ha pres la decisió de no regar el camp? Com és que prima la voluntat de ser murri per sobre, fins i tot, de la seguretat de les jugadores que, recordem-ho, són noies de 17 o 18 anys?

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta