De l'eufòria a l'autocrítica

 

L'Espanyol és de Primera, sí. Sens dubte una gran notícia pel futbol femení català, que continuarà gaudint de dos representants a la màxima categoria -tres si el Seagull assoleix l'ascens. Aquest cap de setmana, l'equip ha fet els deures guanyant el Betis (2-0) i s'ha beneficiat dels resultats dels rivals que necessitava per deixar sentenciada la seva permanència.

Ara és moment d'alleujament, de celebracions i d'agafar aire després d'un any complicat. Però l'eufòria haurà de donar pas a una profunda reflexió en el si de l'Espanyol. Ha estat una de les pitjors temporades de la història del club blanc-i-blau. L'equip començava el curs recuperant el pressupost que li havien pres l'any abans. Amb un bon grapat de reforços que prometien una temporada a un gran nivell i amb la direcció esportiva fixant-se les primeres posicions de la classificació com a objectiu del curs. Res més allunyat de la realitat que ha hagut de veure l'equip 'perico'.

El compromís d'algunes futbolistes ha estat més que qüestionat durant la temporada. La difícil gestió del grup i els consegüents mals resultats van provocar canvis a la banqueta. Fins a tres entrenadors ha tingut l'equip aquest any. Un revulsiu que, si bé ha servit per assolir la permanència, no ha servit per arribar als objectius fixats a principi de temporada.

És moment de reflexió, però moment també de buscar responsables d'aquesta desastrosa temporada. Que la salvació no tapi la feina mal feta. Que es qüestioni tot el que no ha funcionat: futbolistes, cos tècnic, direcció esportiva... i que plantegi solucions perquè, d'altra manera, al setembre els fantasmes tornaran a aparèixer.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta