El perill d'emmirallar-se en altres

 

És una tendència molt habitual. Mirar què fa o què té la resta del món i voler el mateix. Tothom s'ha emmirallat en altres alguna vegada i no caure en aquesta temptació és tan difícil, com necessari.

El Seagull fa mesos que va manifestar el seu desig de jugar al Nou Estadi de Badalona. Un camp nou de trinca, amb una gespa a estrenar i unes instal·lacions que són l'enveja de molts. Les 'gavines' van fer una lluita aferrissada per aconseguir l'accés del seu equip a l'estadi, defensant la igualtat d'oportunitats i la no discriminació pel fet de ser dones. Des de fa setmanes, el club blau entrena i juga en aquest escenari de luxe. Objectiu complert.

Ara bé, realment aquesta decisió és la millor per l'equip? És indubtable que les instal·lacions són més amplies que les de Montigalà i, per descomptat, l'estat de la gespa d'un i altre no té res a veure. Les dimensions del terreny de joc ja són una altra història. El Nou Estadi és força més gran que Montigalà, un aspecte que s'ha de tenir en compte segons l'estil de joc i la resistència dels futbolistes que han de jugar en aquell camp. Avui, en l'eliminatòria de play-off contra el Madrid, el Seagull ha patit per resistir el ritme de partit imposat per les blanques. Les dimensions del terreny de joc s'han sumat a l'exigència d'un rival superior i a les 'gavines' els hi ha costat aguantar.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta