Encara gràcies

 

L'Atlético-Barça d'aquesta setmana centrava tota l'atenció mediàtica amb un duel d'aquells que són mitja Lliga. Si mirem fredament el resultat (1-1), l'empat a Madrid deixa la classificació tal com estava i la possibilitat d'anar agafant distància durant els compromisos de Lliga, o bé, sentenciar-la a casa a la segona volta. Mirant el partit, fins i tot és un punt a celebrar perquè l'Atlético ha estat molt més a prop d'emportar-se la victòria, un escenari que no esperàvem.

El Barça ha incorporat aquest estiu un bon grapat de jugadores internacionals que han arribat al club per ajudar l'equip a fer un pas endavant a Europa. La qualitat de futbolistes com Bussaglia, Duggan o la guardonada Martens van aterrar a la Joan Gamper amb la mirada posada a la Champions però, evidentment, també han de brillar a la competició de casa.

El títol de Lliga està en joc i arribats a un dels compromisos més importants de l'any, l'equip no ha donat la talla. Ni rastre de la qualitat de les estrelles, ni de la veterania de les futbolistes acostumades a tot tipus d'escenaris. L'Atlético ha portat el partit al seu terreny i el Barça, que mai serà superior en aquest tipus de futbol -perquè no és el seu-, no ha estat capaç d'imposar sobre la gespa el partit que volia jugar.

Si bé l'Atlético també s'ha reforçat, és indubtable que, una per una, la plantilla del Barça és molt superior a la de les 'matalasseres'. Però això s'ha de demostrar al camp i les blaugrana semblen tenir problemes a l'hora d'agafar-li la mida al bloc intens de l'Atlético i al seu futbol boig.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta