És una bona idea la selecció promeses?

 

Aquesta setmana la Federació Espanyola ha anunciat la creació de la selecció absoluta promeses, un combinat que ha de servir de pont entre les categories inferiors i l'absoluta. La idea és que es concentri juntament amb l'absoluta en les aturades per seleccions marcades per la FIFA, «durant tres dies i tres cops l'any», i que durant les concentracions entreni i s'enfronti a l'absoluta per agafar rodatge.

Sens dubte, es tracta d'una bona notícia i segur que la creació d'aquesta nova selecció serà bo per al futur del futbol femení espanyol, però no pels arguments que s'han posat sobre la taula, ni de la forma en què està plantejada. Jorge Vilda va afirmar durant la presentació de la selecció promeses que «hi ha un salt massa gran entre la sub-20 i l'absoluta» i Montse Torné, ajudant tècnica de l'absoluta i seleccionadora d'aquesta nova categoria, que el combinat «està pensat per ser una rampa d'accés a l'absoluta». Doncs bé, a la darrera llista anunciada per Vilda, més de la meitat de les futbolistes tenen menys de 25 anys.

Serà bo per al futbol femení espanyol, sí, però no pels arguments que s'han posat sobre la taula. No hi ha un salt massa alt entre la sub-20 i l'absoluta, de fet, més de la meitat de la darrera llista de Jorge Vilda té menys de 25 anys. És més, a la convocatòria podem trobar jugadores que fins fa ben poc competien amb la sub-20 com és el cas de les blaugrana Patri Guijarro i Aitana Bonmatí, la catana Ona Batlle o l'elèctrica davantera de l'Athletic Club, Lucía García.

La sensació, sentint els seleccionadors, és que la promeses servirà com a un calaix de sastre on ficar jugadores que volen seguir de més a prop i els descartes de l'absoluta, perquè tothom estigui content i aquesta no és una bona forma d'enfocar-ho. Com tampoc ho és el funcionament anunciat. Si l'objectiu d'aquesta selecció és concentrar-se conjuntament amb l'absoluta per entrenar juntes i enfrontar-se les unes a les altres, potser no caldria crear una selecció, ¿per què no simplement fer convocatòries més nombroses i acabar triant entre totes cada vegada que s'ha de competir?

Tenir una selecció intermèdia pot ser una gran forma d'acompanyar les futbolistes en la seva progressió, de formar-les a tots els nivells, però perquè tingui sentit, ha de tenir entitat pròpia. Ha de ser un grup amb autonomia, òbviament molt lligat a la resta de seleccions, però amb concentracions pròpies, amb dinàmiques de treball concretes i, sobretot, amb rivals propis i exigents. No és gens professional plantejar una nova selecció i dir que només disputarà partits de costellada amb l'absoluta.

Si mirem a l'exterior, als països on el futbol femení està molt arrelat i tenen seleccions fortes com els Estats Units, França, Anglaterra o països nòrdics com Suècia o Noruega, fa temps que existeixen combinats que fan de pont entre les inferiors i l'absoluta, però on tenen molt clars els objectius. En primer joc, tenen molt clar que l'objectiu és la formació de professionals que puguin arribar a l'absoluta i per això, tenen l'edat limitada -la majoria són seleccions sub 23, però també n'hi ha de sub 21-. I en segon lloc, saben que per tenir futbolistes completes la competició és indispensable i, per aquest motiu, participen de tornejos internacionals contra altres seleccions inferiors com les seves on poden posar-se a prova contra rivals d'exigents. Serà capaç la promeses espanyola de fer el mateix enfrontant-se tres cops l'any a l'absoluta?

Sigui com sigui, és de celebrar una iniciativa com aquesta, que té com a objectiu millorar la formació de les futbolistes per aconseguir una selecció més forta que pugui plantar cara a les millors del món. Hi ha aspectes a replantejar i millorar i, un cop comenci a rodar, la Federació té molt camí al davant per acostar-nos a les seleccions de referència.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta