Euskadi - Catalunya
La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo:
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat
Previous Next
La reivindicació com a bandera La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo: Natalia Arroyo: "Hem de celebrar que tothom surt viu d'aquí"
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat Catalunya debuta sota un fort aiguat

D'Orenes a Arroyo, una selecció amb essència

La Federació Catalana de Futbol recupera un equip que ja triomfava a la dècada dels vuitanta

Arxiu Mundo Deportivo

Recuperar la selecció catalana absoluta era una necessitat. Potser arriba tard, però que un país, on es mima tant el futbol des de la base, recuperi el seu símbol identitari és, sens dubte, una gran notícia. Catalunya ho ha fet i, el pròxim dissabte, Natalia Arroyo serà l'encarregada de dirigir la què pot ser una de les millors seleccions de la història del futbol català. Davant Euskadi, Arroyo tindrà l'oportunitat de reivindicar dues coses: la primera, demostrar que la selecció absoluta mai hauria d'haver desaparegut; i la segona, amb més sentimentalisme, retre un homenatge a Juan Antonio Orenes, Marc Serrano i Félix Gimeno, els tres primers tècnics de la selecció de Catalunya abans de la seva extinció.

ORENES, EL PIONER
Quan parlem de la història de la selecció catalana és obligatori fer-ho també de Juan Antonio Orenes. El tècnic català va ser l'encarregat de conduir durant la dècada dels vuitanta i principi dels noranta la primera selecció catalana absoluta, un equip que en poc temps es va situar a l'alçada de Galícia i Castella, les grans potències del futbol espanyol en aquell moment.
El primer pas d'aquella selecció va tenir lloc l'1 de març de 1985 al camp del Martinenc. Al barri barceloní del Guinardó, Orenes va dirigir el primer entrenament que serviria per preparar el I Campionat d'Espanya de Seleccions Territorials.
Després d'unes setmanes d'entrenaments i amistosos, i amb alguna golejada inclosa (les catalanes van derrotar el Sabadell amb un contundent 7-0), el conjunt d'Orenes debutava l'11 de maig en competició oficial davant la selecció de les Illes Balears a l'estadi Rafael Puelles de Palma de Mallorca. Malgrat la poca trajectòria de l'equip català, les d'Orenes van proclamar-se subcampiones d'un torneig en el qual només van poder ser derrotades per les gallegues.

Tot i així, el combinat català només va haver d'esperar un any per treure's l'espina. En la segona edició del campionat espanyol, Catalunya va alçar-se com a campiona en imposar-se per tres gols a dos a la selecció castellana. En un moment en el qual el futbol femení gairebé era inexistent per a la gran majoria de la societat, l'èxit de les jugadores catalanes va ser reconegut per alguns dels mitjans esportius.
L'any 1988, encara amb Orenes com a seleccionador, Catalunya va estar a punt de tornar a proclamar-se campiona. Després de superar a les semifinals la selecció madrilenya, que s'havia mostrat com el rival a batre durant tot el torneig, les catalanes es van veure superades per l'equip de Guipúscoa, que s'enduia el títol per segon any consecutiu.

L'ABSOLUTA DEIXA PAS A LA SUB-25
Després d'uns anys d'èxits, Marc Serrano va prendre el relleu a Juan Antonio Orenes al capdavant de la banqueta catalana. El pas de Serrano per la selecció de Catalunya, però, va ser efímer, ja que a principis de 1993, el tècnic català abandonava la seva aventura com a seleccionador per incorporar-se al Terrassa.

Amb la marxa de Serrano, Félix Gimeno entrava en escena per assumir el càrrec. Qui en uns anys es convertiria en l'entrenador amb més anys al capdavant de la selecció de Catalunya, Gimeno i el seu equip tancaven un cicle el 1999, quan la Federació Espanyola de Futbol decidia eliminar la selecció absoluta per crear-ne la sub-25. Tal com explicava Gimeno recentment en una entrevista a aquest mitjà, aquesta modificació va fer que s'hagués de replantejar tot el futbol base per tal d'adaptar les seleccions autonòmiques, inclosa la catalana, a les espanyoles.
Gimeno va continuar al capdavant de la selecció sub-25 fins a la temporada 2007/08. Durant aquests anys, el tècnic val·lisoletà va dirigir també diversos partits amistosos del combinat absolut, que es va continuar concentrant per algunes cites especials, com per exemple, el Trofeu Samaranch. El cim de Gimeno arribaria el 27 de desembre de 2007 amb el darrer enfrontament de l'absoluta fins el moment, el qual va enfrontar Galícia i Catalunya a l'estadi de Balaídos (Vigo).

Des d'aquell matx, Catalunya ha continuat sent una referència en l'àmbit del futbol. Els èxits de les seleccions inferiors són una mostra evident del potencial que hi ha a casa nostra, un potencial que s'estava desaprofitant pel fet de no tenir una categoria absoluta com a referència.
Així doncs, a partir d'aquest pròxim dissabte, Natalia Arroyo i les components de la selecció catalana tenen en les seves mans poder demostrar que tots aquests anys d'absència no han estat un impediment perquè Catalunya seguís progressant i millorant la qualitat del futbol català.

 

Notícies relacionades

Comenta