Euskadi - Catalunya
La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo:
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat
Previous Next
La reivindicació com a bandera La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo: Natalia Arroyo: "Hem de celebrar que tothom surt viu d'aquí"
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat Catalunya debuta sota un fort aiguat

La reivindicació com a bandera

Lasesarre va ser testimoni del bon moment que viu el futbol femení enmig d'un ambient de germanor i reivindicatiu

Futfem.cat | Sergio Reches

Ni la pluja ni el vent van servir d'excusa. Més de dues mil persones van assistir al matx que va tenir lloc dissabte passat a Lasesarre, una cita que va significar molt més que un simple partit de futbol. A Barakaldo s'hi van reunir tots els ingredients perquè l'esdeveniment despertés un gran interès entre els aficionats bascos i catalans: el renaixement de la selecció catalana absoluta amb Natalia Arroyo al capdavant, el primer partit entre les seleccions d'Euskadi i Catalunya, l'actual context sociopolític entre ambdós territoris i l'estat espanyol...

Encapçalades per una senyera i una ikurriña de grans dimensions, les components d'ambdues seleccions van saltar al terreny de joc, conscients del moment que estaven a punt de viure. Des de la preferència de Lasesarre, els crits a favor de l'autodeterminació del poble català i basc es van accentuar en el moment que les jugadores catalanes van mostrar una pancarta on es podia llegir el lema que ha utilitzat la Federació Catalana de Futbol en els darrers anys: "Una nació, una selecció".

Malgrat les adverses condicions climatològiques, els aficionats no van fallar i van convertir el partit en una gran festa reivindicativa. Entre catalans i bascos, 2.500 espectadors van omplir la tribuna lateral de l'estadi biscaí, tots ells barrejats en un ambient de germanor. En un moment especialment sensible pel futur de Catalunya, l'afició local va mostrar una vegada més la seva solidaritat amb el poble català. Una pancarta d'uns cinc metres de llargada escrita en euskera, en la que s'hi podia llegir "Endavant Catalunya, Euskadi serà la següent", va ser la millor mostra de la bona sintonia que hi va haver entre les dues aficions.
El públic va erigir-se com a protagonista en la segona meitat. La gran acumulació d'aigua sobre la gespa de Lasesarre va provocar que les jugadores haguessin de posar-hi totes les seves forces per intentar fer circular la pilota. La reacció per part dels aficionats va ser magistral, reconeixent amb crits de suport i aplaudiments l'esforç de les noies de Natalia Arroyo i José Álvarez en cada jugada que es llençaven a terra per disputar una pilota dividida. Tant catalans com bascos no van dubtar a l'hora d'aplaudir jugades de qualitat o substitucions de l'equip rival, en una mostra d'esportivitat i complicitat total.

Amb el xiulet final, jugadores i afició es van fondre en un agraïment mutu que es va estendre durant l'entrega de medalles. I és que per a elles, acostumades a disputar partits amb poca presència de públic, les 2.500 persones que van donar color a Lasesarre van ser un motiu més per sentir-se orgulloses en un matx que podria haver lluït més si no hagués sigut per la pluja.
Tot i així, la cita de dissabte entre les seleccions d'Euskadi i Catalunya ja ha entrat en els llibres d'història. Uns llibres que s'hauran de continuar escrivint amb el pas dels anys, ja que aquest només n'és el primer capítol.

 

Notícies relacionades

Comenta