Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

La pissarra a la moda

 

Tenir l'oportunitat de poder parlar de futbol és tot un plaer, i utilitzar aquestes línies per parlar de tàctica tot un repte. Fa uns dies vaig llegir l'interessant article de Xavi Cereijo en què parlava del futbol femení i les seves diferències amb el masculí, però, existeixen realment diferencies a nivell tàctic? Hi ha sistemes més adients pel futbol femení? No seré jo qui doni una resposta absoluta, però sí podem analitzar la realitat del futbol femení català.

Podríem començar amb conegudes frases com «els sistemes són números de telèfon» i estarem més o menys d'acord. El que si és cert, és que per escollir un sistema hem de valorar el perfil de jugadores que tenim, les seves virtuts i defectes, l'exigència pròpia de la competició, el nombre de substitucions que ens permet el reglament, l'objectiu de l'equip, el rival, la metodologia del club -si existeix-, i el context en el qual ens trobem.

A nivell competitiu, com juguen els equips catalans? El futbol català es caracteritza en general per un futbol de combinació, sortint des del darrere en curt i normalment amb una pressió alta. Els sistemes, per classificar dins d'una estructura numèrica, aquests últims anys ha predominat l'1-4-3-3 i les seves variants. Influenciat molt probablement per les modes i els èxits d'anys anteriors, és un sistema que totes les jugadores han treballat en alguna ocasió i que permet molts recursos a nivell tàctic. L'expressió natural d'aquest sistema amb extrems purs no és gaire freqüent de veure, però és una opció molt pràctica si les nostres extrems són superiors a les seves laterals.

L'evolució de la pissarra ha portat a veure extrems venint a rebre dins, a cama canviada sovint, creant autopistes per laterals evolucionats, amb un peatge a nivell físic important, modernitzats per un ADN brasiler massa atractiu per molts entrenadors. El fals 'nou', davantera que treu de zona a centrals venint a rebre lluny de porteria, és un 'invent' que apareix en les nostres pissarres i substitueix una peça del 'futfem' tan desitjada com el 'nou' pur, una jugadora 'tanc', de gran alçada, referència, que jugui d'esquena a porteria i generi infinitud de segones jugades.

En la sortida de pilota trobem la coneguda, i en moltes ocasions tan innecessària, sortida 'lavolpiana' o sortida a tres. Un moviment on el pivot baixa a rebre entre centrals i que jo entenc només per aconseguir una superioritat numèrica davant una pressió de dues puntes, però que s'utilitza molt quan no toca. Aquesta sortida és una modificació de sistema on les laterals són profundes i es crea una línia de 3.

Un altre sistema, 1-3-5-2 o variants, és la nova tendència entre entrenadors joves. Ja fa temporades que equips com el Porqueres ho han utilitzat amb uns resultats competitius i una feina al darrere brutal. Podríem obrir un debat amb arguments a favor i en contra d'aquests sistemes més moderns, capacitat física de les laterals, la quantitat de passades a curta i mitja distància del 'futfem' i altres aspectes del joc, però el que és una realitat és el concepte de les asimetries de les laterals que va sorgint a les llibretes d'alguns companys i companyes. Un exemple clar han estat les seleccions de Natalia Arroyo on, des de fa unes temporades, m'ha sorprès amb una lateral en profunditat i l'altre a l'alçada de centrals, formant una sortida amb 3 jugadores i un dibuix diferent, molt complicat de pressionar pels rivals. Aquest concepte de lateral paral·lel a central i trencant les modes de laterals profunds, la utilitzen també grans equips com el Seagull de Jordi Ferrón on, gràcies a un perfil de lateral de qualitat i gran desplaçament, generen sempre una solució a la possible pressió rival, on freqüentment les extrems rivals es veuen obligades a decidir entre dividir i tapar un espai que eviti la recepció de l'extrem del Seagull per dins, o tapar la sortida clara amb la lateral.

Són molts els sistemes a utilitzar, les pissarres treuen fum i s'agraeix, i molt, veure la mà d'entrenador en cada partit, més enllà de les accions a pilota aturada. Com a entrenadors hem de ser atrevits i prendre decisions tàctiques que facin millorar l'equip, sense oblidar que el futbol és de les futbolistes i que som molt afortunats de tenir influència directa del joc sense participar-hi activament.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta