Més notícies de Nacional

Lluita de titans

Levante, Sabadell, Pallejà i l'Estartit, quatre grans del futbol femení català, a la corda fluixa entre la permanència i el descens

Pedro Salado (Futfem.cat)

No hi ha cap dubte que si parles amb qualsevol aficionat de futbol femení d'arreu d'Espanya sobre equips com el Levante Las Planas, el Sabadell, l'Estartit i fins i tot el Pallejà, de ben segur que sabrà encara que sigui una mica de la gran història que porten darrere.

El Sabadell va ser el primer dels quatre en crear una secció femenina, ho va fer el 1982, i va passar a formar part d'un dels equips fundadors de l'antiga Superlliga el 1988. Des d'aleshores va aconseguir una Copa de la Reina el 2003 i un subcampionat de Lliga i Copa el 2004. Fins al 2005 -sense comptar el període entre el 1996 i el 2001 que deixa d'anomenar-se Superlliga- va competir a la màxima categoria, però una crisi econòmica les va apartar de la competició. Va haver de seguir en la categoria del filial que jugava al que ara seria Segona, va baixar el mateix any i hi va ser fins a la temporada 2013/14 en la que ja va començar a competir a Preferent, per 3 anys després tornar a la Segona com a campiones de Lliga la temporada 2015/16.

El 1992, l'Estartit va apostar pel femení i va crear la secció femenina per posteriorment oblidar-se de la masculina i eliminar-la. El conjunt gironí va ascendir a Superlliga l'any 2007 després de proclamar-se campió de la categoria de plata tres temporades consecutives. A la màxima divisió va ser-hi cinc anys seguits, en els quals va aconseguir un subcampionat de la Copa Catalunya, a més d'arribar a ser-ne semifinalista en més d'una ocasió i l'any 2012 va tornar a Nacional -Segona Divisió- on ara lluita amb ungles i dents per quedar-s'hi.

Cinc anys més va trigar el Levante Las Planas en la formació de la seva secció femenina, el 1997. En només tres anys ja va aconseguir l'ascens a Primera Catalana –el que ara seria Preferent-, a la temporada 2007/08 va pujar a Primera Nacional –és a dir, Segona- per tornar a baixar el mateix any i pujar una altra vegada al següent. El 2011 va estar a punt de promocionar per pujar a Superlliga, però ho va aconseguir a la pròxima, va ser-hi dues campanyes i des del 2013 juga a Segona.

I el de més recent aparició en les grans categories del futbol femení català és el Pallejà que va tenir un ascens meteòric de Segona Catalana a Nacional: l'any 2011 va aconseguir sumar-se a la promoció d'ascens a Primera Catalana després del campió de Lliga, el Molins de Rei, i el segon classificat, el Fontsanta-Fatjó; un any va estar a la categoria, que és el que va trigar a pujar a Preferent, en el que hi va jugar solament un any més que a l'anterior categoria, només dues campanyes, 3 en total, per arribar gairebé al cim més alt.

Ara, a només dues jornades per acabar la competició, els quatre equips es troben a la corda fluixa entre la permanència i el descens, on només dos se salvaran i els altres dos descendiran. El Levante Las Planas és el més allunyat amb 26 punts, però el segueixen de ben a prop el Sabadell amb 25, el Pallejà amb 24 i l'Estartit amb 22.

LEVANTE LAS PLANAS, QUI MILLOR HO TÉ PER A LA SALVACIÓ
Per salvar-se matemàticament sense dependre d'altres resultats, el Levante hauria de guanyar un partit, empatar l'altre i tenir un còmput general de gols més gran que el Pallejà, que si guanyés els seus dos partits, l'empataria a punts i gol average. Però ho té complicat l'equip de Sant Joan Despí, que haurà de trobar-se en primera instància amb el Barça B que s'hi juga el lideratge i posteriorment contra l'AEM. En aquest sentit, el Pallejà ho té millor perquè s'enfrontarà a l'Europa i al Collerense que no s'hi juguen res. Jordi Delgado, tècnic del Levante no fa distincions: «Evidentment el Barça és el líder, però també elles depenen de la victòria contra nosaltres per ser campiones, amb la qual cosa serà complicat, però hem de tractar el partit del Barça com el del AEM, no queda una altra». I fa balanç de la temporada per treure conclusions sobre la situació en què es troben: «L'equip és nou totalment, aquesta categoria és complicada. Vam començar bé, guanyant el Sabadell, empatant amb el Seagull, guanyant el Collerense, però després van començar a venir lesions de jugadores importants i va començar també una mica a baixar el rendiment. En cap moment hem estat en descens i també crec que això ha fet una mica que les jugadores no acabessin de creure's que estàvem en una posició tan delicada. Sempre portàvem 3 o 4 punts d'avantatge sobre el descens i esperem no ser-hi en aquestes últimes jornades», desitja l'entrenador. Delgado creu que perdre la categoria seria «un pal gran, i més pel Levante que porta 6 o 7 anys a dalt de tot i sent un dels millors equips de Catalunya». Per evitar-ho, assegura que competiran «a tope» els dos partits independentment del que facin els altres.

PALLEJÀ, CONTRA RIVALS QUE TENEN ELS DEURES FETS
Xavi Barreda, el tècnic del Pallejà és optimista amb els partits que els hi queden: «Hem de mirar el context en el qual es troben els equips contra qui juguem i si ho mirem des del costat positiu, ni l'Europa ni el Collerense s'hi juguen res i per això volem ser optimistes i creure que podem guanyar els dos partits». Tot i això, tampoc vol fer números encara: «Crec que si guanyéssim els dos partits, ho aconseguiríem segur, però després de jugar contra l'Europa ja farem matemàtiques i ja pensarem que passa, si depenem de nosaltres o no en funció de la resta de resultats». És conscient de la dificultat encara que no deixa de creure: «Queden dos esforços grans que hem de fer, l'equip arriba amb l'energia justa però bé, sabem que estem vives i que ho podem tirar endavant» descriu l'entrenador, que afirma haver «gaudit de la categoria» aquestes dues temporades i avisa que el club ja «està preparant la següent que serà un projecte ambiciós tenint en compte les dues possibilitats: la de quedar-se o descendir», conclou Barreda.

UN L'ESTARTIT-SABADELL QUE POT SER DECISIU
El cas del Sabadell i l'Estartit va una mica a part, perquè en aquesta primera jornada s'hauran de veure les cares i serà un partit decisiu pels quatre equips. Jordi Saltó, el tècnic del Sabadell ho té clar: «Per nosaltres no hi ha res més que el partit de l'Estartit, només queda un partit de Lliga que és aquest i centrem tots els nostres esforços en treure els 3 punts perquè sabem que són vitals» i intueix un partit «amb molts nervis, tensió, intensitat des del principi i qui més sàpiga controlar el temps del joc i la pilota, i sàpiga aprofitar i posar-se per davant al marcador crec que tindrà molt a guanyar». L'entrenador tira la vista enrere satisfet amb el treball malgrat tot: «Quan vam agafar l'equip una altra vegada a la jornada 4 de campionat, ens vam trobar una plantilla molt curta, sense portera i anímicament destrossades i condemnades al descens ja des de la jornada 1, però a partir de fer una bona segona volta que és el que buscàvem, hem aconseguit arribar als últims partits de Lliga amb opcions» i valora aquesta possibilitat: «El fet que l'equip baixi a Preferent no significarà un fracàs en tot el projecte del futbol femení del Sabadell perquè és qüestió de l'esport, sabem que a vegades es guanya i a vegades es perd i si aquest any arribem a l'última jornada i ens toca assumir el paper de la derrota ho haurem d'acceptar igual que l'any passat vam assumir el de la victòria, el més important és tenir un bon projecte, unes bases sòlides on fomentar tot el treball des de les més petites fins a les més grans i a partir d'aquí creure-hi» argumenta Saltó.

A l'Empordà, l'Estartit, encara que sap de la importància del partit contra el Sabadell, mira més enllà: «Afrontem aquests dos partits d'una manera apassionant, són dues finals. Vam ser capaces de guanyar l'AEM que era la primera final que teníem i ara ens en queden dues més, a l'anada vam guanyar els dos, però serà molt difícil aconseguir-ho. El que sabem és que, si guanyem els dos partits que ens queden, tenim moltes opcions d'aconseguir-ho. Aleshores, només ens val guanyar» sentencia el seu entrenador, Robert Cornfield, que creu estar en el millor moment per aconseguir l'objectiu: «L'equip està bé, hem tingut lesions i baixes, hem estat una plantilla curta i ho tenim complicat, però també som conscients que estem en un bon moment, en una bona dinàmica pel que fa al joc i afrontem aquests dos partits amb il·lusió» admet el tècnic, que creu que el més important és «donar la cara fins al final, més enllà del que passi» i confessa que no obtenir la permanència seria «un fracàs quant a la història del club i fins on ha arribat, però ha sigut una temporada molt difícil i a vegades és complicat afrontar certes situacions» i una vegada acabi tot ja es faran les valoracions pertinents en funció dels resultats, però que ara «toca centrar-se en els dos partits que queden i en salvar l'Estartit». Potser és massa d'hora per fer prediccions, però el que és segur és que baixi qui baixi serà una gran pèrdua pel futbol femení català.

 

Notícies relacionades

Comenta