• La Primera Nacional viurà el tret de sortida el 17 i 18 d'octubre

    La competició presenta diverses novetats i protocols a causa del coronavirus

    Gerard Faiges
  • Óscar Cobacho: «L'ascens pot ser un estímul intern per dir que l'Espanyol ha existit, existeix i seguirà existint»

    L'entrenador del filial blanc-i-blau considera que aquest èxit «és el reflex d'allò fet durant tot l'any»

    Albert Postils
  • Joventut, diví tresor

    L'Espanyol B es converteix en nou equip de Segona Divisió després de superar el Monte en un final d'infart

    Albert Postils
  • Oasi a la vista

    L'Espanyol B viatja a Madrid a la recerca de l'ascens a Segona Divisió i d'una alegria pel club blanc-i-blau aquesta temporada

    Albert Postils
  • La paciència dóna el seu fruit

    El Levante Las Planas aconsegueix guanyar al Huesca per un ajustat 1-0 amb un gol a pilota aturada al temps de descompte

    Berta Comella
  • Un líder sense pietat

    L'Espanyol B goleja i es creix contra un Terrassa superat abans de l'aturada

    Julia Franqueza
  • Victòria per recuperar el somriure

    Dos gols d'Andrea Porta a la primera meitat encarrilen la primera victòria del 2020 de l'Europa davant un Pallejà en zona de descens

    Maria Mestres
  • Dinàmica de victòries

    El Pardinyes guanya per 3 a 1 el Sant Pere a casa i encadena dues victòries consecutives

    Berta Comella
  • El líder no s'atura

    El líder no s'atura

    L'Espanyol B en té prou amb els 20 minuts inicials per encarrilar la victòria davant el Vic Riuprimer

    Maria Mestres
  • Victòria de categoria

    El Terrassa guanya per la mínima un Levante amb molt poca dinamita

    Julia Franqueza
  • Punt i goal-average

    El Sant Gabriel suma un punt contra un Son Sardina molt agressiu que només ha pogut empatar de falta directa al tram final del partit

    Clara Rodergas
  • Superioritat sense gols

    L'Europa no passa de l'empat en un matx de domini quasi absolut que permet l'Atlético Baleares rescatar un punt de la seva visita al Nou Sardenya

    Julia Franqueza
Més notícies de Nacional

Joventut, diví tresor

L'Espanyol B es converteix en nou equip de Segona Divisió després de superar el Monte en un final d'infart

RCD Espanyol

El filial-blanc-i-blau jugarà a Segona Divisió la pròxima temporada. Després de superar el Monte càntabre en un play-off d'ascens vibrant, l'Espanyol B ha col·locat la cirereta al pastís d'una temporada gairebé immaculada: una sola derrota en els 20 partits disputats. La funció contra el conjunt de Santander ha començat amb un monòleg 'perico', gestat a partir dels gols de Lidia Rubio i Ana Hernández en els primers 11 minuts; però quan semblava que el teló s'abaixava sense majors contratemps, un penal en contra transformat per Pilar Mena en el 82' ha sacsejat l'actuació espanyolista, que ha aconseguit mantenir-se dempeus durant un temps de descompte que s'ha fet etern. En la inevitable celebració posterior pel triomf, les futbolistes han estès la samarreta d'Ariadna Perea, que s'ha quedat fora de la convocatòria per una indisposició física. Una samarreta on també haurien pogut estampar una frase que s'insinuï al primer equip: joventut, diví tresor.

En una temporada marcada pel descens del primer equip masculí i per l'última plaça del primer equip femení (salvat per l'esclat de la pandèmia), l'Espanyol B ha estat l'única font d'alegries per a la parròquia blanc-i-blava; la dosi de soma per a un club immers en una severa crisi esportiva, que només ha viscut en un món feliç cada vegada que l'equip dirigit per Óscar Cobacho feia roda la pilota.

La Ciudad del Fútbol de Las Rozas (Madrid), seu escollida per disputar el play-off d'ascens exprés a Segona Divisió, és un bon escenari per fer rodar la pilota... i fer malifetes amb ella. Malgrat no jugar un partit oficial per la pandèmia des de l'1 de març, des del primer moment les jugadores han demostrat que la finor en el toc de pilota no s'oblida. En el minut 5, de fet, una jugada de billar a tres bandes ha permès avançar el filial al marcador: Elena Benítez ha traçat un toc d'esperó per Ari Sánchez, que ha desfilat com una equilibrista sobre la línia de fons per posar a la boca de Lidia Rubio un caramel que no ha desaprofitat. El remat de la migcampista, a plaer, ha donat ales a un equip que des d'aleshores s'ha dedicat manar i gaudir a parts iguals sobre el terreny de joc.

L'alegria inicial no ha vingut sola, donat que en el minut 11 Ana Hernández ha tornat a omplir de joia els escassos ulls que poblaven una graderia fantasmagòrica. Una falta des del flanc esquerre ha anat teledirigida al pal curt d'Elsa Gutiérrez, ha colpejat la fusta amb suspens abans d'entrar dins la porteria i ha fet inútil la felina estirada de la portera càntabre.

Inici somniat pel quadre blanc-i-blau, que encara tenia per davant molts minuts fins a arribar al descans. I durant aquests minuts, en lloc de jugar amb el cronòmetre a la mà, ha deixat escrit sobre la gespa de Las Rozas el lema que ha practicat durant tota la primera meitat: carpe diem. Sara Extremera ha aprofitat el moment fent de la banda esquerra la seva autopista particular. Benítez, causant una altra fuita per la banda contrària. I Ana Hernández, comprant totes les paperetes per fer un hat-trick, que ha deixat escapar en dues centrades on només havia d'empènyer la pilota.

El Monte tan sols ha tingut dues pinzellades de rebel·lia en els primers 45 minuts. Primer, una ocasió meridiana de Jyoeldri que, pràcticament sola, ha enviat fora. Després, una falta perillosa des de la frontal de l'àrea que la portera 'perica', Montse Quesada, ha abraçat amb les ganes de qui fa molt que no entra en contacte amb la pilota.

L'Espanyol B ha arribat a la represa amb la sensació d'haver deixat molt tocat el Monte, però havent tingut l'opció també d'enfonsar-lo definitivament en el primer temps. En aquesta ocasió, Cobacho ha optat per protegir-se i treure a relluir la carta de la solidesa defensiva. Però sense renunciar a seguir assetjant la meta contrària amb contraatacs verinosos.

Amb el marcador del primer temps intacte, es respirava l'ambient d'un d'aquells matins d'estiu plàcids, sense preocupacions a la vista. Tan Cobacho com el tècnic del Monte, Manu Gestera, han aprofitat per sacsejar l'arbre i donar entrada a jugadores de refresc. En el cas del conjunt càntabre, Connie ha deixat el seu lloc a Mar Sierra; en el cas del conjunt català, Marta Saez ha substituït Benítez i Sara Extremera ha marxat per donar entrada a Carla Sánchez.

Quan semblava que els canvis només servien perquè tot continués igual, un penal ha caigut com una pena màxima sobre l'Espanyol B en el minut 82. Si bé el Monte, empès per la urgència, havia dut fins aleshores la iniciativa i tenia més presència en camp contrari, Quesada seguia exercint com a perfecte espantaocells. Però aquell llançament des dels 11 metres, efectuat de forma brillant per Pilar Mena, ha fet tremolar les peces del taulell. La imprevisibilitat inherent del futbol visitant un encontre que semblava vist per a sentència.

La rauxa del Monte no s'acabava des del punt de penal que, de fet, ha estat el punt de partida d'un final entregat al frenesí. En la jugada immediatament posterior a la diana, l'estrella càntabra, Laura Camino, ha estavellat l'esfèrica al travesser. Vigilada des de ben a prop durant la resta de l'encontre, la màxima golejadora de l'equip de Santander no ha pogut destacar com de costum.

Sigui com sigui, el conjunt rival s'ha fet valdre per sobre de qualsevol individualitat i ha posat contra les cordes un Espanyol B que se les prometia molt felices en els instants previs al penal. El sofriment blanc-i-blau s'ha perllongat durant un temps afegit que s'ha convertit en una autèntica travessia pel desert copada per múltiples interrupcions; per futbolistes d'ambdós conjunts estirades sobre la gespa adolorides; i per crits des de la graderia que s'extingien cada vegada que una jugada del Monte es declarava estèril. Si inicialment s'afegeixen nou minuts, s'han acabat convertint en 15 que es confonien amb la primera part d'una pròrroga que trucava a la porta amb insistència.

En una d'aquestes interrupcions s'ha produït un impuls moral de dimensions gegantines. La davantera Ari Sánchez, amb molèsties al genoll, ha cedit el seu lloc a Maria Benedicto, que feia un any i tres mesos que no trepitjava el verd en partit oficial. La seva presència no ha estat la d'un mer decorat, sinó que ha deixat alguns detalls de qualitat en els pocs minuts que ha tingut per retrobar-se amb si mateixa i amb un equip que ja amb el xiulet final s'ha aplegat en una pinya de celebració que fa tremolar Las Rozas... i que la temporada vinent donarà de què parlar a Segona Divisió. Tal vegada també al primer equip, que en aquest play-off ha acabat per descobrir el tendre i diví tresor que té entre les mans.

 

Notícies relacionades

Comenta