Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Van donar senyals de vida!

 

No negaré que durant les últimes setmanes ho he vist tot negre. Molt negre. I la classificació de l'equip així ho corrobora, ja que l'Espanyol està instal·lat a les posicions de descens. Quelcom que fa mal d'ulls i provoca certa irritació. Serà que no hi estem acostumats...
La temporada que està realitzant l'equip dista molt del món de 'yupi' que se'ns plantejava aquest estiu, quan tot semblava que serien flors i violes, però no tinc ganes de seguir fent-me mala sang i vull quedar-me amb el que vaig veure aquest cap de setmana. Vaig veure un equip compromès, amb ganes, que encara li queda moltíssim per millorar, però que en cap moment va abaixar els braços. I això és de lloar.

Clar que l'Atlético, el líder, va ser molt superior i en algunes ocasions se'ns va aparèixer la Moreneta, com també va passar contra el Valencia, quan vam arrancar un valuós punt, però la realitat és que a empentes i rodolons l'equip va aguantar, va aconseguir marcar i va arribar a l'última jugada del partit amb possibilitats de puntuar. De bojos! Per fi vam tornar a sentir l'adrenalina que tant reclamem. En un escenari en què tot és dramàtic, celebro que la 'killer' que es buscava hagi arribat, doncs la Luana va demostrar tenir olfacte estant en el lloc indicat en el moment indicat per retallar distàncies, quelcom quasi impensable fins ara, que estàvem secs de cara a porta, i que, com si d'una final es tractés, amb el temps quasi complet, la portera -una 'Mimi' que mereix una menció especial per donar-li la vida a l'equip sota pals en molts partits- pugés a rematar una falta per buscar l'empat. Una última acció en què tots els 'pericos' vam rematar des de la graderia del camp o des de casa.

Finalment no es va puntuar, però diuen que qui no es consola és perquè no vol, i jo vull fer-ho pensant que les blanc-i-blaves van aconseguir posar nerviós el líder, cosa que no han aconseguit gaires equips. Van creure i van demostrar que si volen, poden plantar cara i que tenen capacitat per anar cap amunt.
La situació no és senzilla, doncs la pressió i el calendari no ajuden gens, però potser en el moment més delicat l'equip ha donat senyals de vida. El llistó està molt més alt, però quasi per primera vegada en el que va de temporada al final del partit no els hi hagués donat un sac de carbó i una tibada d'orelles, per fi van demostrar merèixer un copet a l'esquena i tot el suport. S'hi ha d'estar a les dures i a les madures, però si l'equip s'ho deixa tot al camp, es guanyen la credibilitat i la confiança per seguir endavant.

Només els hi demano una cosa, que això no sigui flor d'un dia i que ens facin sentir orgullosos en tots els partits que queden. Aquest escut i aquests colors tenen una història i no es mereixen el cúmul de despropòsits que s'han donat fins ara. Així que a pencar que això s'ha d'aixecar. Pit i collons equip, que això és molt llarg. Cap amunt, ànims, compromís, serietat i força per lluitar i no defallir.

PD: Luismi, no les deixis sortir d'aquest camí ara que hem vist que és el correcte.

Notícies relacionades

Comenta