Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Diaris esportius o revistes masculines (marca registrada)

 

Ahir perdent el temps a Facebook vaig veure que una pàgina que seguisc, Fútbol y machismo, compartia la següent notícia del diari Mundo Deportivo: «Bouchard causa sensación con su sugerente modelito en el Open de Australia». Era una captura de pantalla sense enllaç i jo tenia moltes ganes de llegir aquella notícia tan prometedora, així que vaig dirigir-me al web del diari i vaig escriure 'Bouchard' al cercador.

 

¿Com és que Eugenie Bouchard, tenista canadenca de 22 anys i número 47 en el rànquing WTA, té un lloc fix a Mundo Deportivo? Perquè és jove, blanca i normativament bella. Notícies sobre la seua vida privada o el seu cos al costat dels resultats esportius (si tenim sort) de Venus Williams, Garbiñe Muguruza i Carla Suárez, i no a un diari esportiu del Canadà on és una jove promesa i l’única entre les 100 del rànquing mundial, a Mundo Deportivo. Tampoc vos penseu que després fan un seguiment de la progressió de la seua carrera esportiva, només fan un seguiment de la mida de les samarretes que porta.

L’exemple amb el tenis serveix per a tots els esports on competeixen dones, i el futbol no és cap excepció. Podem trobar casos similars a quasi tots els diaris esportius grans de l’Estat i la fórmula sempre es repeteix: pseudonotícies sobre com d’atractives són les dones dels futbolistes o sobre la bellesa d’una esportista, mesclat amb el seguiment raquític de la competició femenina. De veritat algú creu que la reducció a simples objectes sexuals d’una banda no afecta a la percepció que es té de les esportistes de l’altra?

Dic que els continguts estan barrejats perquè es troben dins del mateix diari però les pseudonotícies ocupen un lloc a la portada digital, més amunt o més avall, mentre que el futbol femení l’has d’anar a buscar al seu racó específic.

LA COBERTURA DEL FUTBOL FEMENÍ A LA PREMSA ESCRITA AVANÇA A POQUET A POQUET
Ara la majoria de diaris esportius digitals tenen una secció de futbol femení, a vegades no és fàcil trobar-la, evidentment la Serie A o la Bundesliga són molt més accessibles que la Liga Iberdrola, però no desespereu, és allà. Per sort en eixe racó hi ha periodistes com David Menayo a Marca, Isabel Roldán a l’As o Miki Soria a l’Sport (segur que me deixe algú) que dignifiquen el futbol femení amb la seua feina més enllà de la voluntat del mitjà on treballen.

Però, quantes voltes aquesta informació estrictament esportiva ix del seu cau i es destaca a la portada digital? Molt poques. I el mateix passa amb el paper. «Però una vegada l’Sport va fer una portada...», sí, tots la recordem, el Barça jugava al Miniestadi contra el PSG l’anada dels quarts de final de la Champions, va ser molt celebrada (per mi també) i el diari va rebre moltes felicitacions, fins i tot van fer-ne una notícia al respecte. Però, alegrar-se d’aquella portada sencera no està renyit amb explicar que la realitat és que no n’hi ha hagut cap més, i està a punt de complir-se un any.

DEIXAR DE SER LA BONICA EXCEPCIÓ
Ens hem de conformar amb una portada i mitja a l’any? No. Si en fan una altra ho tornaré a celebrar i després tornaré a dir que una flor no fa estiu. «Ho critiqueu tot». Ho celebrem i ho critiquem tot, d’això es tracta. El problema és que l’esport femení segueix sent una anècdota per destacar en moments molt puntuals i no sempre per motius esportius.

Per això i per altres temes, espere que ens llegim a partir d’ara a Futfem.cat, per intentar analitzar el món del futbol des d’una altra perspectiva.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta