Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Una realitat molt esperançadora

 

Ara que està de moda alçar la bandera del feminisme en l'àmbit de l'esport -tot i que en alguns casos es busqui més l'aplaudiment fàcil que l'esforç de construir nous camins cap a la igualtat-, vaig a fer quatre reflexions sobre la realitat actual del futbol femení en els mitjans de comunicació. Una realitat, per cert, molt esperançadora, encara que òbviament hi ha molt camí per recórrer.

Primer. El futbol és l'esport rei a Catalunya. No ho és als Estats Units, ni a l'Índia, ni a Cuba. Aquí sí, per a desgràcia d'altres modalitats que han assolit campionats del món i medalles olímpiques com el waterpolo, l'hoquei herba o l'handbol. Amb el futbol femení passa el mateix que amb aquests esports: només tenen repercussió quan hi ha títols importants en joc. Malgrat tot, aquesta temporada la Lliga Iberdrola ja té seguiment setmanal en els diaris esportius i transmissions en directe per televisió i internet. Un pas de gegant.

Segon. En un entorn on la majoria de mitjans són empreses privades que busquen vendre diaris, obtenir clics o pujar quotes d'audiència per obtenir beneficis o, en molts casos, per tal de sobreviure, 'ven' més una notícia sobre un tuit de Piqué o sobre l'últim pentinat de Messi que un reportatge en profunditat de Vero Boquete o Jenni Hermoso. Ja ho sé, és molt trist, però ho diuen les dades. També és trist que s'omplin el Camp Nou o el Bernabéu i no el Miniestadi quan el Barça Femení es juga la vida davant el PSG, amb entrada gratuïta i malgrat l'esforç del club per promocionar les noies. Per això la tasca del periodista especialitzat en futbol femení és doble: ha de fer un producte de qualitat i a més atractiu per convèncer el seu cap de secció de tenir una pàgina, o mitja, i per a enganxar el lector.

Tercer. Fer créixer el futbol femení és tasca de tots. Ho és de les jugadores i tècnics guanyant títols, de la Lliga buscant espònsors, dels periodistes reclamant més espai, dels clubs destinant més recursos però també dels aficionats donant suport als seus equips. No n'hi ha prou amb lamentar-se i criticar que el futbol femení és poc visible, també cal actuar.

I quart. No puc més que aplaudir els companys que han apostat per informar sobre futbol femení tot sabent que és menys popular i rendible que el masculí. Sobretot perquè ho fan des de la convicció i l'entusiasme i no des del victimisme. Les futbolistes volen ser tractades com a professionals, sense condescendència ni comparacions estèrils amb els homes. Fem-ho, doncs. S'ho mereixen.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta