Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Nou finals i prou excuses

 

Finalitzat el maleït Tourmalet, aquest diumenge comença, de veritat, la carrera de la salvació per a un Espanyol que, una vegada més, comptarà amb el suport de la seva afició, la qual tot i que van mal dades, no ha deixat de creure i a casa no falla, com és el cas de la Penya Juvenil. En aquesta ocasió la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol, conscient de la delicada situació per la qual travessa l'equip -segueix en posicions de descens-, ha fet una crida a tots els 'pericos' perquè el diumenge a les 12.15 hores vagin a la Dani Jarque a fer costat a les noies i es converteixin en el jugador número 12. El matx contra la Real Societat és d'aquells de caixa o faixa, per tant no poden fallar. A l'equip li queden nou finals i tot està a les seves mans. Si us plau, no ens falleu, ja que ens hi juguem molt, massa. És l'únic que sempre us demano. Jo confio, especialment perquè crec que hi ha dos equips pitjors i que això juga a favor nostre per salvar-nos, però per si de cas, ja que visc als peus de Montserrat, a Monistrol, un dia d'aquests m'escaparé a posar-li un ciri a la Moreneta, no fos cas.

A partir d'ara, agrairia no escoltar més excuses si les coses no surten, així com no fer-me mala sang quan obro depèn de quines xarxes socials i veig el que fan les jugadores, quedi clar que entenc que a part del futbol hi ha vida i tothom és molt lliure de fer el que vulgui, però amb vista, clar. Amb això em refereixo a les paraules del míster finalitzat el passat derbi, un altre per oblidar, en què deia que les seves jugadores havien treballat al matí i aquesta era una de les diferències entre un equip i l'altre. Ara és l'hora de la veritat, per tant, afrontem-ho com toca. Sense passar per sobre dels problemes, fent autocrítica, amb seny i disciplina, quelcom que sembla que brilli per la seva absència.

No parlaré de casos concrets, però els càstigs a jugadores jornada rere jornada, encara que no es parli del tema, són patents. I si no com s'explica que una jugadora passi de jugar a anar a la grada, sense que el motiu sigui una lesió, després torni directament a l'onze i a l'últim partit un altre cop desconvocada? I així una llarga llista de futbolistes que últimament han desaparegut del mapa just quan s'ha de remar amb totes les forces. O que inclús s'hagin de plantejar d'utilitzar el reglament intern per posar fre a aspectes que fa temps que han sortit de mare... Aquesta delicada situació no necessita més incendis, però sí que s'entreni i es jugui com si els anés la vida.

Crec que tant la premsa, com l'aficionat 'perico' estem tenint paciència i sent molt benvolents amb la situació de l'equip i tot el que l'envolta, per tant, que menys que correspondre amb professionalitat i que arribin els bons resultats, ja que al final el suport no és gratuït. La gent se'n cansa i val més no arribar a aquest extrem. Em fa gràcia l'expressió que utilitzen moltes de «volem callar boques», la qüestió és que de moment no ho han aconseguit i que si la intenció és voler salvar la papereta val més que ho facin pel bé de la secció i per correspondre tota la confiança que s'ha dipositat en elles. Perquè moltes demostren ser-ne conscients, d'altres, millor no entraré en dir què demostren.

En resum, que com bé diu ma mare, n'hi ha per llogar-hi cadires. Ara encarem el tram final i sí o sí l'equip ha d'anar amunt. A qui li correspongui, que posi ordre, els punts sobre les is, i tregui el millor d'un femení que necessita sumar de tres com el menjar –fa vuit jornades com no guanyem-. La salvació està a prop, val, a un punt, però jo que sóc molt de frases fetes, només dic que no fem el burro, que la palla va cara.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta