Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

El vestidor d'un equip femení

 

El vestidor d'un equip de futbol femení té la capacitat de guanyar o de perdre un partit només amb l'estat anímic amb què es trobi. És un pilar fonamental en la consecució dels futurs èxits en una temporada.

Comencem des del principi, 20 jugadores amb edats compreses entre els 15 o 16 anys fins als 30 llargs. Cadascuna amb la seva vida, les preocupacions pròpies de la seva edat i un cop al mes amb l'humor canviat o canviant. No pinta bé des d'un principi..., i si no es cuida bé acaba sent un autèntic polvorí. Grupets, mals comentaris, «Jo haig de córrer per tu?», «Com pots fallar això?». Ningú anima, tot és evitar responsabilitats, res és culpa meva, tota correcció es porta al terreny personal... El resultat és una temporada nefasta encara que sigui la millor plantilla del món.

Ara bé, si se li dóna màxima prioritat, sí, sí, màxima prioritat a aquest aspecte per sobre i abans de la part tàctica, tècnica o física, la realitat i el sorprenent és que l'objectiu comú, sempre que sigui clar i ben dirigit, fa que tot desaparegui.

Un entrenador que aconsegueixi no ser injust -ser entrenador i ser just és impossible. Amb una plantilla de 20 jugadores només en poden jugar 11 des d'un principi i tampoc podran jugar les 20 en un partit- pot aconseguir fer-ho oblidar tot i donar un plus espectacular a l'equip. No hi ha edats, mals dies, mals rotllos, preocupacions... Es converteix en una arma potentíssima!

Equips que, amb manca de qualitat i jugant contra equips molt més poderosos en tots els sentits, competeixen com ningú. Totes. Totes a una per aconseguir el premi. Un premi que tenen clar que moltes vegades no serà la victòria, però sí la satisfacció de poder-se mirar als ulls un cop finalitzat el partit i, sense dir ni una paraula, totes sabran que han aconseguit.

Aconseguir això és fonamental i converteix el futbol femení en un dels esports més agraïts d'entrenar. És la màxima expressió d'equip, de pinya, d'amistat sana, de saber que, per molt malament que hagi anat el dia, arribaré al vestidor i em trobaré amb l'equip i que només entrar-hi em sortirà un somriure... Sí, sou vosaltres les meves companyes, les meves amigues i aquelles que millor m'enteneu sense que calgui dir res. Això és esport d'equip.

Com entrenador la sensació de la qual estic parlant es nota, és una sensació que un cop poses el peu en el vestidor ja la perceps. Aquests vestidors units arriben incús a l'entrenador. La sensació que el que dius està arribant, que profunditzes en les jugadores, que totes tenen clar el perquè de les teves paraules i que totes aniran a morir per l'equip.

Un exemple: en el futbol femení es pot detectar bé com és un vestidor quan toca defensar un córner. Us proposo que feu la prova. Agafeu un equip del qual en tingueu la certesa que és un bon grup, un grup sa, i mireu com defensen. La màxima discussió que sentireu és perquè dues jugadores han anat a refusar una mateixa pilota. Ara bé, mireu què passa en un córner d'un equip on el vestidor no està unit. La diferència és brutal. La cara de les jugadores, la tensió, la responsabilitat de defensar per l'equip el que a mi em toca, si parlen o no es parlen, si s'avisen, la portera...Brutal.

«La força d'un equip femení està en cada jugadora. La força de cada jugadora està en l'equip».

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta