Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Realitats i promesa

 

Si sumem aquell refrany castellà segons el qual 'del dicho al hecho hay un trecho' a la tendència periodística subratllada a Twitter de 'dues notícies juntes s'entenen millor', ens surt un resultat aplicable al cas que us exposaré.

Fa dos mesos -no se'n va fer gaire ressò-, es va anunciar que Annie Zaidi havia estat premiada amb la Medalla de l'Imperi Britànic pels seus serveis com a entrenadora de futbol. Reconeguda també per usar l'esport com a instrument de lluita contra el racisme, el sexisme i la islamofòbia i per liderar programes per potenciar el futbol a països com Malàisia, exerceix com a ambaixadora de Women in Football, una xarxa de dones professionals que treballa en i al voltant de la indústria del futbol. Precisament, el passat novembre una de les seves cofundadores, Anna Kessel, articulista dels diaris The Guardian i The Observer i autora del manifest 'Eat Sweat Play: How Sport Can Change Our Lives', va ser guardonada a Buckingham Palace per la seva contribució al periodisme i el treball sobre la dona i l'esport. Fins aquí, dues realitats palpables.

Ara toca abordar la promesa. Fa quinze dies Javier Tebas, president de LaLiga, anunciava un nou projecte d'enfortiment de la Segona Divisió que inclou el futbol base. De missatges políticament correctes i paraules afalagadores que tothom 'compraria', a cabassos: «És important fidelitzar la gent per tal que el futbol femení sigui rendible«, «mai ens cansarem de demanar perdó per haver estat tants anys donant l'esquena a una realitat: dedicar un espai del nostre temps i coneixement al futbol femení», «necessitem una associació de futbol femení de Segona Divisió, treballar per tal que tingui recursos, estructures... Hem acabat la primera fase (visibilitat, percepció), -tot genèric, abstracte, ambigu, indemostrable-, i ho farem de mica en mica. Creiem en el projecte».

De seguida, però, les excuses: «LaLiga no organitza ni vol organitzar els campionats de futbol femení, això és cosa de la RFEF. Volem ajudar el futbol femení en aspectes organitzatius des de la nostra experiència». I Luis Gómez, d'Iberdrola, rematava: «La nostra aposta pel futbol femení és a llarg termini».

I finalment, les sospites: «Jo no em preocuparia del finançament -és el pal de paller!!-, el que hem descobert el darrer any i mig és l'etern potencial del futbol femení, sabíem que teníem un diamant en brut però calia polir-lo». El llautó justificatiu arriba amb aquesta perla: «No és un tema electoralista ni un projecte pels clubs de la LaLiga sinó per a tots». Tebas en estat pur.

Us voldria refrescar la memòria per retratar aquest personatge en quatre pinzellades: capaç de reconèixer el seu madridisme -no hauria de ser imparcial o, com a mínim, amagar les seves preferències si realment representa tots els equips de la lliga?-, de justificar el llançament d'ampolles als jugadors del Barça a Mestalla per considerar que havien fingit i provocat el públic i antic membre de la formació d'ultradreta 'Fuerza Nueva' que una vegada va admetre obertament que trobava a faltar un Le Pen a l'espanyola. Per acabar-ho d'adobar, el mes de gener quan les associacions feministes Andrea, Lunes Lilas i Gafas Moradas li van demanar que es mullés sobre una pancarta exhibida per un aficionat sevillista que reivindicava un detingut per la violació grupal a Sanfermines, es va rentar les mans: «No conec aquesta pancarta, ens n'haurem d'informar». Resultat? Cap mesura. La mateixa passivitat amb què el 2015 va afrontar la petició de l'antiga CiU per tal que expliqués al Congrés uns càntics masclistes de l'afició del Betis contra l'exparella del davanter Rubén Castro, demandat per maltractar-la.

Silencis còmplices i covards, ranci establishment nacionalmadridista de 'puro y copa' -Soberano, el conyac que era 'cosa de hombres'-. Voldria equivocar-me però algú confiaria en ell per fomentar i millorar el futbol femení?

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta