Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Qüestió de valors

 

En una setmana on ha omplert portades la sanció a Messi per dir-li a l'àrbitre «la concha de tu madre», les crítiques de Piqué als negocis que es fan a la llotja del Real Madrid i les burles a la nova escultura de Cristiano Ronaldo, el Barça femení ha donat una lliçó de valors i esportivitat per la seva gesta de situar-se, per primera vegada en la història, entre els quatre millors equips d'Europa.
I en aquesta gesta immensa no només ens hem de fixar en el 'què' sinó també en el 'com'. M'explico.

El Barça ha eliminat el Rosengård de Marta Vieira, llegenda viva del futbol femení, amb un pressupost molt inferior al del seu rival i sense estrelles de renom mundial ni Pilotes d'Or. Ho ha fet a base de fe, esforç i de creure-s'ho en tot moment, però sense perdre mai la humilitat. Les blaugrana han plantat cara a l'enorme potencial físic de l'equip suec i a la seva experiència a Europa sense complexos i a més han estat fidels en tot moment al seu ADN Barça, sabent patir, però sense renunciar a l'estil de joc ofensiu i de toc que predica el club a través de tots els seus equips. I prova d'això és que, quan es guanyava per 1-0 i amb l'eliminatòria encarrilada, Xavi Llorens va fer tres canvis ofensius (van entrar Patri, Bàrbara i Mariona), en lloc de tancar-se darrere per protegir el resultat ¡Bravo!

És molt fàcil presumir de valors i d'estil de joc quan t'avalen milions d'euros i quan la premsa et dedica portades. Però fer entendre que la cultura de l'esforç, el treball en equip i la confiança en un mateix permeten superar tot tipus de barreres només està a l'abast dels que fan seus aquests valors.

Per això les jugadores del Barça són avui unes heroïnes i tant Xavi Llorens, l'ànima de l'equip des de fa onze anys, com Jordi Mestre, l'home que ja en l'etapa de Sandro Rosell va decidir impulsar la secció, són els més capacitats a assegurar que «això no s'acaba aquí, seguirem somiant».

Personalment, crec que el somni de la Champions no és encara possible. Temps al temps. Però celebro i m'enorgulleix que fins que arribi aquest dia, prevalguin al futbol femení els valors, el premi a l'esforç i el segell d'identitat propi d'un club enfront de les sancions, critiques i burles que, en el futbol masculí, han estat notícia i fins i tot portada durant aquests dies.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta