Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Des de la Terra Ferma cap a la gespa sòlida

 

No va obrir cap telenotícies ni va interrompre cap programa, però alguns diaris generalistes ho van recollir i destacar: l'equip SE AEM Lleida ha fet història en convertir-se en el primer equip infantil de Catalunya format íntegrament per noies que es proclama campió d'una competició masculina (del grup III de la Segona Divisió d'aquesta categoria). Cal proclamar-ho als quatre vents: té molt mèrit i encara queda molt camí per recórrer en la normalització fins a arribar al punt en què una notícia d'aquest tipus no hagi de ser notícia.

Les noies, d'entre 12 i 14 anys, s'han assegurat el títol a quatre jornades pel final de la Lliga. Segons el seu tècnic, Dani Rodrigo, la gesta demostra que les nenes poden competir amb nens. «Amb un bon treball tàctic i jugant bé la pilota podem guanyar una lliga de nois». Les dades parlen per si soles: 93 gols a favor i 25 en contra en 22 partits, amb un balanç de 19 triomfs, 2 empats i 1 derrota.

El progrés ha estat imparable: fa tres anys «ens deien que estàvem bojos i els pares es queixaven perquè sempre les guanyaven». Però la temporada següent van acabar terceres i enguany han estat les millors. Andrea Gómez (37 gols en 21 partits) ha encapçalat la llista de màxims golejadors mentre que la portera Laura Martí ha estat qui menys n'ha encaixat. Els factors? L'atzar d'una bona generació unida a la competitivitat de jugar contra nois.

Sembla que les noies no són prou conscients de fins a quin punt han trencat tabús i de com poden arribar a ser un mirall per a futurs equips femenins. En alguns camps el públic reaccionava amb sorpresa quan l'equip saltava a la gespa (en d'altres van haver d'aguantar la mala educació) i fins i tot alguns àrbitres creien que s'havien equivocat de camp.

A Catalunya els nens i les nenes poden jugar barrejats fins a la categoria aleví però en la infantil ja no està permès. Faria bé la federació catalana de prendre'n nota i no veure-ho com una anècdota divertida, excepcional o friqui, sinó com una oportunitat per replantejar-se la norma en unes edats curtes en què el físic no juga un paper tant desequilibrant (de fet, el desenvolupament més matiner de les nenes pot compensar el teòric desequilibri de força física).

Ja des dels patis de les escoles s'hauria de fomentar el joc conjunt sense distinció de gènere, no només per deixar d'estigmatitzar les 'valentes' que s'hi atreveixen (i han de patir la lletjor malsonant de 'marimacho' o 'bastorra') sinó perquè l'esport, com a reflex de la societat, es basa o hauria de consistir en la convivència, la diversitat, el respecte, la pluralitat i la cooperació. Valors en majúscules que s'haurien d'imposar a les jerarquies, rivalitats, enveges o rols preestablerts que malauradament s'acaben traduint en discriminacions i desigualtats en l'àmbit laboral, polític, social... i guanyen un partit en què tothom fa d'àrbitre des de la distància, però després s'empassa el xiulet quan toca decidir.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta