Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Última bala

 

Després de la catarsi de la setmana passada quan, contra tot pronòstic, Luismi Marín va dimitir del càrrec al·legant desavinences amb la direcció tècnica –un tema que donaria més per una novel·la que per una columna d'opinió-, a l'Espanyol ja no li queden més bales a la recambra en el seu intent de revolucionar un equip que desfila cap a l'abisme de Segona. Ja hi ha hagut dos relleus a la banqueta i ara sí que tots els focus de l'escenari se centren en les jugadores, que són qui cada diumenge es calcen les botes i surten a jugar i, per tant, les quals ara han de demostrar.

El nou inquilí, Rubén Rodríguez, que té una papereta interessant, sembla que ha estat molt ben rebut per les jugadores. Que l'actitud d'aquestes ha canviat molt des de la seva arribada als entrenaments. Que creuen en ell, en la seva filosofia i pensen fermament que les ajudarà a sortir del pou. Perfecte, ho celebro. De veritat. El que em sembla molt trist, i diu molt d'aquest grup, és que no es comportin com a professionals. Sí, el que heu llegit. Entenc que en aquesta vida tenir feeling amb les persones amb què treballem és molt important, però no imprescindible. No tots combreguem, moltes vegades, amb el que els nostres superiors ens manen o com gestionen les coses, però això no és motiu suficient per justificar-ho tot i despenjar-se. No estar a gust no és excusa, s'ha de seguir treballant i complir amb les obligacions per les quals se'ns paga. Senyores, això és l'Espanyol. Un club que està per sobre de les persones. Un club que està patint la seva pitjor etapa de la història perquè no s'està sent capaç de fer bé les coses. A les proves em remeto, només dos triomfs en 30 jornades. N'hi ha per posar-se vermell.

Amb Polidano ja no combregaven, les jugadores no estaven amb ell. Doncs fora. Amb Luismi primer molt bé i després mateixa història. Mals resultats i les futbolistes sense fe en el míster. I ara què? Queden sis finals i només ho podeu treure vosaltres. Així que, noies, poseu-vos les piles i remeu amb el nou entrenador. Us agradi més o menys. Us faci jugar més o menys. Perquè vosaltres passareu, l'any que ve moltes potser ja no hi sereu, o d'aquí dos, però el club quedarà, i val més que sigui a Primera. A l'estiu per alguna cosa van confiar en vosaltres, doncs corresponeu. Us ho deveu i ens ho deveu a tots els que som RCDE. No és moment de retrets, sinó de confiar. Això que crec que no ho hem deixat de fer en cap moment, però això no vol dir que les coses que clamen al cel es puguin dir. Així que endavant. Deixeu els nervis i les històries de banda i aixequeu la situació. Temps per 'rajar' ja en tindrem.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta