Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Emily Lima: ordre i progrés

 

En la recerca gairebé obsessiva d'excepcions -els líders individuals són els qui estimulen els canvis- m'he trobat amb Emily Lima. Als 29 anys els genolls li van dir prou, però la seva trajectòria va ser ben intensa i variada: cinc clubs brasilers, un italià i quatre de la lliga espanyola (Estudiantes Huelva, Puebla de la Calzada, Prainsa Zaragoza i l'Estartit). Després d'entrenar la Juventus, la Portuguesa, les seleccions sub-15 i sub-17 del Brasil i el Saõ José, el passat novembre i amb 36 anys es va convertir en la primera dona a entrenar la selecció carioca femenina. El seu balanç és immaculat: 5 victòries en 5 partits.

Scolari, Guardiola i Mourinho són les seves referències tècniques i el seu discurs, prou conegut i realista, però lluny de la resignació. «Les dones hem de demostrar cada dia que podem ocupar les posicions que tradicionalment van ser dels homes. És un canvi cultural i social, però les barreres van caient i anem conquerint els nostres espais de mica en mica». Li fa il·lusió guanyar un títol per donar més credibilitat al seu missatge i canviar encara més les coses.

Com a reptes de futur, que al Brasil els clubs masculins estiguin obligats a tenir un equip femení. Un gran pas per ella i un pas enorme per al futbol femení. Però encara queda el darrer esglaó i el més costerut: que algun dia una dona pugui seure a la banqueta d'un equip masculí per dirigir-lo i ningú la miri amb raresa ni en qüestioni la decisió.

Recordo una pionera en aquest àmbit, la Carme Lluveras, a qui Sergio Scariolo va reclamar el 2005 perquè formés part del cos tècnic de l'Unicaja de Màlaga a l'elit del bàsquet estatal. Es va sentir estranya en aquell rol, però es va fer respectar «en l'any que més vaig treballar a la meva vida, amb un nivell intens de treball i concentració. Els jugadors sempre em van veure com una entrenadora, no com una dona que era a la banqueta». Després d'aquella etapa, Lluveras es va oferir a entrenar alguns clubs, però sempre va rebre un no com a resposta. Un any més tard es va incorporar al Ros Casares en qualitat de mànager general, com si d'alguna manera hagués tornat al lloc on se suposa que havia de ser per la seva condició de dona i on s'esperava que fos.

Necessitem més Limas i més Lluveras, més miralls on reflectir-se i anar empenyent, de mica en mica i cap endavant -ordre i progrés, com indica el lema del Brasil- per tal que els casos aïllats es vagin transformant en normalitat quotidiana. I que de tan rutinari ja no calgui fer-se'n eco.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta