Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Al·leluia!

 

Em comentava Paloma, la capitana, que feia tant de temps que no guanyaven que gairebé no sabia ni com celebrar el triomf vital davant l'Albacete. El mateix em va passar a mi, encara que en el meu cas va ser una sensació estranya durant tot el partit. Refrescant com una boja el Twitter, mirant el minut a minut de LaLiga... No m'ho podia creure, però sí. El que tant temps havia estat reclamat per fi va ser una realitat. Era el partit més decisiu de la història de l'entitat, ja que perdre hauria suposat tenir peu i mig a segona, i les noies van complir enduent-se els 3 punts. Per fi van callar boques! Que ja tocava.

Païda l'eufòria, ara cal tornar a tocar de peus a terra, perquè s'ha aconseguit el més complicat, però encara no hi ha res fet. Depenen d'elles mateixes, però no es poden despistar. Aquest diumenge a la Dani Jarque esperem que ens tornin a donar una alegria, l'afició s'ho mereix.

SANT RUBÉN
He de reconèixer que no tenia massa clar si aquest tercer canvi a la banqueta funcionaria, però he vist que sí. I no només perquè que s'hagi aconseguit guanyar en el punt més decisiu de la temporada, sinó perquè el que es palpa ara a l'equip -que en aquests moments sí que es pot definir com a tal- el bon ambient, la solidaritat i el compromís, sembla que han tornat i que a partir d'ara aniran amunt i, en principi, no hauríem d'acabar patint. I tampoc podem passar per alt que amb Rubén Rodríguez al timó és quan aquest vaixell, que anava a la deriva, ha aconseguit quelcom que ni Polidano ni Luismi van poder; guanyar fora de casa. Cal remuntar-se al passat 5 de juny per trobar l'últim triomf a domicili, curiosament també a Albacete. Des de llavors, res de res. Així doncs, esperem que trencat aquest malefici, a l'altre partit decisiu d'aquí dues jornades contra el Tacuense, a Tenerife, les blanc-i-blaves repeteixin i deixin ja la salvació vista per sentència.

No sé si aquest triomf és cosa del ciri que li vaig posar fa dies a la Moreneta, o bé que l'equip d'una vegada s'ho ha pres seriosament, ha madurat i ha vist com per sortir del pou s'ha de morir en cada partit. Ningú regala res i l'esperit de sacrifici ha de ser la seva màxima fins al final. Felicitats, noies, ens heu fet contents, però no perdem el nord tampoc. Heu fet el que tocava, complir i respondre per un escut. Al·leluia!

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta