Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Qui vol jugar a futbol?

 

A Catalunya és complicat que a una xiqueta li interesse el futbol, ja no dic arribar a ser jugadora professional, sinó simplement jugar a l’escola o amb els amics. No, no és una qüestió natural, és que un xiquet des que naix rep tots els estímuls necessaris perquè li agrade el futbol perquè entra dins del seu rol com a futur mascle.

A una xiqueta potser li deixen fer els seus primers xuts de banda a banda del menjador amb el seu cosí, però després tota la maquinària dels mitjans i l’entorn familiar i escolar difícilment afavoriran que seguisca jugant amb el baló. Potser no existirà una prohibició explícita (tot i que segur que hi ha casos) simplement ni tan sols es contemplarà la possibilitat i es potenciaran altres inquietuds.

Una xiqueta que vulga practicar un esport haurà de tenir un entorn familiar favorable, segurament amb un referent a dins del nucli, i tenir-ho molt clar perquè no ho tindrà fàcil. Si vol fer-ho haurà de trencar, encara que no s’ho plantege, molts estereotips que poden implicar situacions de rebuig a una edat (preadolescència i adolescència) on el que busquem és encaixar en uns cànons que se’ns proposen com a úniques opcions vàlides, i evitar ser un ésser estrany.

Un estudi realitzat a xiques adolescents del Regne Unit l’any 2008 apuntava que la percepció que es té de la feminitat, on el culte al cos i l’aparença física és el més important, és un dels aspectes conflictius que tenen les xiquetes a l’hora de practicar una activitat física. Manifestaren no ser actives perquè això influïa negativament en aquesta imatge estereotipada que tenien de la feminitat per qüestions com suar o despentinar-se.

A més a més, vivim en una societat masclista i homòfoba on el futbol és un esport masculí que s’associa a un tipus de masculinitat molt concreta basada en la força, l’heterosexualitat, la manca de sensibilitat i en «no ser una xiqueta». Això també penalitza els xics que no compleixen aquestes normatives i també es veuran apartats, directa o indirectament, si no ho amaguen.

No només ens cal canviar la cultura esportiva, sinó tota una estructura social que empeny les xiquetes a preferir quedar-se xerrant a un racó apartat del pati de l’escola mentre els xiquets ocupen la majoria de l’espai jugant a futbol. Una societat que diu a les noies que és millor que practiquen esports que ressalten la seua feminitat, com la gimnàstica, la dansa clàssica o la natació sincronitzada, per damunt d’altres esports que només busquen l’entreteniment. Preferir xerrar amb les amigues o fer dansa clàssica és dolent? No, però que siga l’única opció vàlida que tenim pel fet de ser dones sí que ho és.

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta