Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Esport i esport d'equip, una manera d'entendre la vida

 

L'objectiu, sense cap dubte, és arribar a aconseguir que el 100% dels infants i joves practiquin esport. La manera: l'esport d'equip. És indiferent el nivell, formar part d'un grup amb un objectiu comú -sigui més o menys competitiu-, saber que ets important per la resta i que ells ho són per tu, fonamental.

L'altre dia llegia que el 85% de les noies un cop arriben a l'adolescència, deixen de practicar esport. Quina barbaritat! Ningú s'ha adonat que aquest fet és gravíssim? Que fem per evitar-ho? A part del benefici físic, cultural i emocional que proporciona l'esport, hi ha una part importantíssima que és l'autoestima. En la gran majoria dels problemes dels adolescents apareix una falta d'autoestima notable. Què és l'esport d'equip sinó una millora clara de l'autoestima? I concretament, l'esport d'equip femení, aporta una seguretat personal que fa créixer l'autoestima tant a nivell personal com a tot el grup.

Està comprovat que un «molt bé!» d'una companya o de l'entrenador aporta més autoestima a una adolescent que qualsevol altre aspecte. Sent que forma part d'un grup, d'un repte, d'un objectiu i que a sobre suma amb el que aporta. Amb el temps i quan van creixent han après el que té l'esport, el que emocionalment els dona i que res millor que fer esport per millorar un dia dolent.

Tot això es pot aconseguir, o bé pot ajudar molt, gràcies a la manera de transmetre. Possiblement la part més important d'un bon entrenador. Saber arribar a les jugadores. Connectar. Mirar als ulls i dir les coses de forma positiva. Bàsic. El 2-1 -dues coses positives i una a corregir- per ser escoltat, entès i, sobretot, poder transmetre allò que ajudarà a la jugadora i a tot l'equip. Les jugadores que he entrenat hauran sentit moltes vegades aquesta frase: «No hi ha errors, sí oportunitats de millora. Oportunitats per, demà, ser millors que avui». Al final com aconseguim treure més rendiment a una jugadora o a un equip? De manera negativa davant una situació que ja no podem canviar, o veient les coses com oportunitats de millora?

Només cal mirar la cara d'una jugadora després d'aconseguir un gol... complicat saber si està més contenta personalment pel gol que ha aconseguit,o per la felicitat i alegria que ha aportat a la resta de companyes. Just el moment en què tot l'equip ve a abraçar-te es podria definir com a felicitat. Moment únic, i que quan ho recordes, encara que hagin passat setmanes, encara t'aporta alegria i felicitat.

Tots necessitem sentir que formem part d'alguna cosa. Tots necessitem sentir-nos valorats pels altres. És cert que és amb nosaltres mateixos amb qui compartirem tota la vida i que hem de ser nosaltres els que ens animem, però és fonamental pel creixement personal saber que hi ha gent que et valora i valora el que fas cada dia.

«Hi ha massa persones que sobrevaloren el que no són i subestimen el que són».

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta