Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Camp de futbol, camp de batalla

 

Ja em perdonareu que hui li dedique més línies del que voldria al futbol masculí. Ahir 19 de febrer va ser el Dia Internacional contra l’Homofòbia a l’esport i més concretament al futbol. Un 19 de febrer de 1961 va néixer el futbolista britànic Justin Fashanu, el primer en fer pública la seua homosexualitat estant en actiu. Fashanu es va suïcidar l’any 1998 després de patir una profunda depressió deguda a l’homofòbia i el racisme que rebia pel fet de ser gay i negre.

El futbol masculí representa i protegeix la figura masculina de l’home-mascle blanc i heterosexual, i tot el que s’allunye d’això es assenyalat des de les graderies i també des d’alguns mitjans de comunicació. Qui queda fora d’aquesta figura normativa? Primer les dones, clar, però també els homes gais, no-blancs, trans, els que llegeixen poesia o els que es miren massa a l’espill.

 

«Piqué, cabrón, Shakira tiene rabo, tu hijo es de Wakaso y tu eres maricón»

Crits d’un sector de la graderia de Cornellà-El Prat

Fa poc més d’un any la revista de cultura futbolística Panenka va aconseguir que alguns equips de primera i segona divisió masculina i femenina lluïren el braçalet LGTBI de l’arc de San Martí. Equips com el Barça o el Madrid no s’hi van sumar, ja siga per impediments contractuals amb els patrocinadors o per altres raons, la qüestió és que els dos equips amb més ressò no hi van participar.

L’any 2012 la Revista Offside li preguntava a Ivan Rakitic sobre les declaracions del president de la Federació de futbol croata, Vlatko Markovic: «De cap manera podria jugar un homosexual a la selecció (...) afortunadament, al futbol només hi juga la gent sana». La resposta de Rakitic tampoc no es queda curta: «Respecto els homosexuals, però no vull aquesta gent al vestuari. No marxaria d’un equip per això, perquè respecto igual a un homosexual que a un negre, un home gras o un nan, però si és possible prefereixo no tenir gais a la meva vida».

Aquesta entrevista va eixir a la llum quan el migcampista va fitxar pel Barça l’any 2014, però es va passar per alt amb una simple declaració del jugador on deia que havia estat tot «un malentès». Gràcies Ivan, hauria estat millor no dir res.

Supose que a aquestes alçades ningú deu pensar que no hi ha cap jugador de la lliga espanyola homosexual, seria bo que algun es fera visible però, tal i com estan les coses, qui s’atreveix a fer-ho? No li podem demanar a algú que s’expose d’aquesta manera i estiga disposat a suportar tot el que li vindrà damunt. L’any passat l’àrbitre Jesús Tomillero va deixar la professió per les contínues amenaces que rebia després de visibilitzar la seua homosexualitat.

 

«Que lo vengan a ver, que lo vengan a ver, esto no es un portero es una puta de cabaret»

Un sector de la grada d’animació del Camp Nou

 

 

«Cristiano Ronaldo podría usar pestañas postizas»

Mundo Deportivo, 23/08/2016

Bona part dels insults a jugadors de futbol es converteixen en atacs a les dones i als homosexuals. És habitual dirigir-se a Cristiano Ronaldo en femení i fer referència als seus hàbits considerats «de nena» com queixar-se, plorar o tenir cura del seu aspecte físic. Aquesta barreja d’homofòbia i misogínia no deixa de ser l’herència del vell «maricón» que ara ningú condemna perquè ficar-se amb Ronaldo és natural.

Durant la final de Copa del Rei de 2012 que enfrontava el Real Madrid i el Futbol Club Barcelona a Mestalla el partit es va traslladar a la graderia en forma de crits masclistes dirigits a les dones de dos dels protagonistes del partit, Gerard Piqué i Iker Casillas:

 

«Es una puta, Shakira es una puta»

Uns

 

«Sara Carbonero, putón verbenero»

I altres

Clar que sí, ¿per què insultar-los a ells si podem insultar a les seues parelles, mares o germanes? El futbol no fa res en contra dels crits masclistes als estadis de futbol, se sancionen missatges polítics legítims, però no es fa res davant de pancartes com «Shakira es de todos» o crits com «Rubén Castro alé, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien» al Benito Villamarín després de l’acusació a Castro per violència de gènere.

 

«Luis Enrique, tu padre es Amunike»

El crit del mico quan té la pilota Iñaki Williams, el llançament d’un plàtan a Dani Alves, un jugador denuncia que un altre li ha dit «negro de mierda», la pancarta «Primer negocio chino que no acaba en final feliz» al Camp Nou. El racisme segueix sent impune a la lliga espanyola i deixa en paper mullat campanyes com el «No al racismo» de la UEFA.

 

«Si es lesbiana me pone incluso más todavía»

Comentari denunciat per l’àrbitre Eva Alcaide

Marimatxos, poc femenines, brutes, lesbianes... les futbolistes són dissidents pel sol fet d’atrevir-se a jugar a un esport d’homes. I si ocupen el lloc de jutge tampoc se’n lliuren. El passat desembre l’àrbitra Eva Alcaide denunciava a Twitter els comentaris masclistes que va rebre a un partit de juvenils: «Yo me la follaba y le metía el banderín por el coño hasta que se le saliera por la boca».

Crec que el món del futbol necessita molt més que el Dia Internacional contra l’homofòbia, ja va sent hora que els clubs i les competicions posen les mans en farina.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta