Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Grans de sorra

 

«Molta gent petita, fent coses petites, poden canviar el món». Llegeixo aquesta frase en una setmana molt especial per al futbol femení. Són dies de reivindicacions que en l'àmbit personal m'han tocat la fibra per diverses raons.

En primer lloc, el Sant Gabriel ha acomiadat Joan Llandrich, una persona irrepetible. Va ser el fundador i l'impulsor de la secció de futbol femení en aquest club, el club dels seus amors, on va ser jugador, entrenador i directiu. Era un mecenes que amb el seu patrimoni va arribar a crear fins a onze equips femenins, configurant la pedrera més gran de Catalunya. Però no només això. Acompanyava les noies en els desplaçaments, ajudava als seus familiars en temes laborals i mai va tenir un 'no' per a ningú, sempre generós. En una època en què el futbol es mou entre contractes milionaris i estrelles mediàtiques, Joan Llandrich va ser un romàntic del futbol de barri i del futbol de base.

En segon lloc, se celebra el 8-M, el Dia Internacional de la Dona més sonor que recordo. Milers de dones reivindiquen, cadascuna a la seva manera, la igualtat de gènere, el final de la cultura masclista i de l'assetjament, el repartiment just d'oportunitats. En el futbol femení, encara estem lluny de veure en portada un partit del Barça, l'Espanyol o l'Atlético i de tenir les competicions esportives femenines el mateix espai en paper i els mateixos minuts en ràdio i TV que les masculines. Per això animo a tots els periodistes esportius a què descobreixin que, més enllà de Neymar i Messi, hi ha unes jugadores que tenen molt a dir.

I finalment, el Barça organitza el 8-M, a través del Grup Edelmira Calvetó, les ponències 'És futbol i és femení', amb la finalitat de potenciar el paper de la dona futbolista i donar-li més visibilitat. Aplaudeixo la iniciativa però convido el club a fer un sa exercici d'autocrítica: com pot ser que el partit més important de la temporada, el que pot decidir el títol enfront de l'Atlético, es jugui a la Ciutat Esportiva i no al Mini? Per què té preferència el Barça B, que no s'hi juga res? No han pensat que potser hi haurà aficionats que es quedaran fora de les graderies?

Com deia al principi, en aquesta setmana tan especial, val la pena no perdre de vista les reivindicacions que ens portaran al futur que mereix el futbol femení. Tota acció, tot gra de sorra, suma en aquesta causa.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta