Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Ens surten els comptes

 

Punt final a una Lliga apassionant i disputada fins a l'últim partit. El títol és revalidat per l'Atlético i, de nou, la lluita per les places de Copa ens ha lliurat un combat de traca només resolt en els darrers minuts de competició. Acaba també una Lliga que fa anys que es reivindica i una competició que durant els últims anys ha cridat l'atenció d'alguns inversors decisius. Ara, en acabat el curs i amb la Copa de la Reina per disputar, ens preguntem: és realment tan gran el salt qualitatiu que han ofert aquestes injeccions econòmiques?

Anem per parts. La retransmissió televisiva i en directe de la jornada de futbol femení ha tingut un impacte en la salut d'aquest esport transcendental. Ha apropat la Lliga a casa, al sofà, als caps de setmana de fans i no tan fans que han pogut submergir-se en grans duels de la nostra competició. No ha de ser barat, ni fàcil, retransmetre amb cura i diligència una Lliga de la qual gairebé no se'n parla als mitjans més professionals. A tot això, la resposta de l'audiència, ha estat prou satisfactòria per als inversors -sobretot Gol i Bein i alguns canals locals -. Podria millorar, però, l'audiència en partits entre rivals de mitja o baixa taula o entre clubs amb menys 'marca de club' darrere. Sens dubte assignatura pendent pel curs vinent.

No ens oblidem les inversions a nivell de club que també han tingut lloc al llarg de la present temporada. S'ha obert Anoeta, el Wanda Metropolitano, el Benito Villamarín, el Ciutat de València i el Miniestadi, tots ells amb una afluència puntual que, en tots els casos, ha deixat perplexes als mateixos organitzadors. Podríem discutir si seria un exercici rentable el fet d'obrir-los cada cap de setmana, potser encara no, però és clar que amb un per temporada, ara mateix, l'afició no en té prou. Una dada aclaparadora: l'últim partit de Lliga disputat a Anoeta entre la Real Societdad i l'Athletic Club, va tenir més afluència que set partits de Primera Divisió masculina. Per pensar-hi.

I un capítol a part se'l mereix la companyia Iberdrola. L'empresa energètica és des de 2016 el patrocinador oficial de la Lliga de Primera Divisió. Molts, no ho negarem, ens miràvem amb escepticisme la continuïtat de la marca apostant pel futbol femení. La raó era, principalment, què fins llavors no hi havia hagut cap referent i les empreses què ho havien intentat ho havien deixat estar al•legant que el futbol femení no era un escenari en el qual invertir diners. De fet, cal dir, que Iberdrola ens ha sorprès a propis i estranys amb un projecte sòlid que va molt més enllà de la injecció de capital. A més a més, aquest acord ha tingut unes conseqüències fonamentals: la professionalització o semiprofessionalització de tots els contractes de Primera Divisió, espai televisiu i publicitari, i protagonisme en esdeveniments extraesportius.

I ara, què? Farà falta seguir mesurant l'impacte i sostenibilitat de tots aquests agents que aguanten i empenyen la Lliga femenina. No oblidem, però, que mai són suficients. A mesura que el futbol femení vagi creixent, se'n necessitarà més. És, possiblement, un context de retroalimentació que ha d'anar acompanyat de l'increment de nivell qualitatiu de la Lliga i la competició, la inclusió i el naixement de figures mediàtiques i algun títol o final internacional. D'això, però, en podem parlar un altre dia.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta