Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Parlem de la menstruació

 

La regla no és una malaltia, però tampoc la podem ignorar, ni fingir que no ens passa. A una excompanya de feina li molestava molt que jo cada mes parlara de la regla, quan explicava alguns comportaments o malestars que hi tinc associats deia que semblava dèbil i més incapaç que la resta.

Jo parle molt de la regla, em sembla antinatural no fer-ho perquè m'afecta en molts sentits. També en parle més perquè encara és tabú i m'agrada normalitzar-ho i incomodar als que els fa fàstic la sang només si prové d'un lloc molt concret. Jo tinc dolor i canvis d'humor bruscos i per això tinc el meu cicle menstrual bastant monitoritzat, per provar de saber si això o allò que m'està passant està relacionat amb les hormones (no sempre funciona). Hi ha dies que busque baralla, discutir, enfadar-me, llavors mire i m'ha de baixar la regla i dic, d'acord... ja puc buscar eines per a trobar-me millor, la informació és poder.

Veig que m'està quedant un article sobre la meua regla... m'encanta, seguim. La qüestió és que el primer dia de menstruació (i a vegades també el segon) el meu estat físic és similar al que tindria després d'haver fet una mitja marató, un cansament molt bèstia. A això li sumem el dolor de les contraccions de l'úter, els gasos, l'augment de pes i, a vegades, la descomposició.

 


Foto: James Boyes

Imagineu-vos l'escena següent: estic a la dutxa, note que em baixa la tensió, isc ràpid però amb compte per a no caure, m'assec al vàter, suor freda, me'n vaig potes avall, tinc mal de panxa i d'úter i no els puc dissociar. Necessite anar a buscar un ibuprofè però també necessite menjar alguna cosa perquè tinc l'estómac buit, però m'estic anant potes avall (recordeu-ho). Amb no poques dificultats aconseguisc prendre'm l'ibuprofè i arribar fins al llit on em faig una bola i espere a que em faça efecte l'antiinflamatori. I ara, bonica, agafa les botes i ves a jugar un partit de futbol de 90 minuts.

Tot i que sí que s'ha escrit sobre com afecta la menstruació al rendiment esportiu, segueix sent un tema vetat, de la mateixa manera que ho és en tots els àmbits. Mentre que els anuncis de compreses i tampons ens diuen que amb la regla i els seus productes podem fer 200 piruetes, caminar fent el pi i coronar l'Everest en minifaldilla, després a l'hora de la veritat, durant les competicions esportives, no se'n parla mai als mitjans. Parlem de lesions, de circumstàncies personals, de molèsties musculars, però no de la menstruació. Pensem com la meua excompanya de feina, que és una excusa, que ens fa pitjors, més dèbils que els homes, perquè encara pensem que hem d'aspirar a competir com ells, que són el referent.

L'any 2016 als Jocs Olímpics de Rio la nedadora xinesa de relleus Fu Yuanhai va fer unes declaracions que van suscitar tot tipus de debats: «He fallat als meus companys... Ahir em va venir la regla i avui em sento particularment cansada. Però no és cap excusa, no he nedat prou bé».

És genial que ho mencionara però, realment no és un bon motiu per haver baixat el seu rendiment? És una realitat, i si està demostrat que durant la fase premenstrual i menstrual el nivell d'energia i funcionament dels processos cognitius disminueix, potser hauríem de començar a tenir-ho en compte a l'hora d'analitzar el rendiment de les esportistes. Vull pensar que es tracta amb naturalitat amb els cossos tècnics (majoritàriament masculins), que s'adapten les càrregues físiques, que existeix una empatia i una anàlisi sense prejudicis sobre la menstruació.

L'any 2014 la seleccionadora del Perú, l'espanyola Marta Tejedor, explicava que quan les jugadores tenen la regla continuen entrenant com qualsevol altre dia del mes, «i no hi ha motiu per no fer-ho». Alhora la seleccionadora de l'Uruguay, Fabiola Manzolillo, declarava «Si et quedes al llit, fa més mal. Vaig ser jugadora i tinc experiència. Per això les xiques no em poden mentir quan estan així».

És positiu que parlen obertament de la regla, però tornen a ignorar fins a quin punt pot afectar. No és realista pensar que tothom pot mantenir el mateix ritme d'intensitat quan s'està menstruant. I pel que fa a l'experiència de Manzolillo, cada persona té uns símptomes diferents (hi ha qui no en té cap!), el fet d'haver-ho viscut li permetrà entendre millor a les seues jugadores, però no pot aplicar el seu cas a tothom perquè pot haver-hi dones que precisament no es podran moure del llit en eixe moment. Algunes esportistes se sotmeten a tractaments hormonals per evitar tenir la regla durant les competicions, amb tots els efectes secundaris que això comporta, però això hauria de ser una opció, en cap cas una obligació.

Falta trencar encara més el tabú de portes endins, de portes enfora i, sobretot, acceptar que és natural i posar per davant de tot el benestar de les esportistes. Per cert, no oblidem que, malgrat que hi ha qui ho vol negar, hi ha homes que també menstruen.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta