Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

El derbi ha tornat

 

Diumenge els 'pericos' vam tenir el millor regal de Reis que podíem imaginar. I és que les noies van aconseguir un patit i merescut empat contra el Barça a la Joan Gamper que, després del xiulet final, ens va deixar una inusual imatge d'un conjunt local molt decebut i trist com si hagués perdut, i un Espanyol embogit conscient que el que havien aconseguit passa poques vegades. Jugaven davant un rival a qui de sempre ja se li tenen ganes, però més encara quan feia tant de temps que no s'aconseguia res positiu i pel fet d'haver-les privat de la Copa tan aviat. I això es va notar amb la intensitat i en la pugna en cada pilota. Ens agradi o no, no motiva el mateix jugar contra el Logroño que contra les blaugrana.

Sense cap mena de dubte va ser un d'aquells derbis que fan afició. Un derbi que ens va permetre tornar a treure pit, un derbi que va demostrar que les diferències econòmiques no ho són tot. Que si es treballa, es lluita i tens la sort del teu costat, es poden fer grans coses, com complicar-li la Lliga al màxim rival i honrar l'escut que portes a la samarreta, que necessitat d'alegries està.

Precisaven les de Joan Bacardit un punt d'inflexió així per creure. Començar el 2019 d'aquesta manera per començar a anar amunt i adonar-se que aquest és el camí. Que si l'equip es posa les piles, és molt millor del que demostra la classificació. I que l'aposta per la joventut és tot un encert i el futur que s'intueix pot ser prometedor.

Però més enllà que joves valors com Torrodà, Ainhoa Marín o Berta Pujadas, totes amb passat culer, fessin un altre pas endavant, em quedo amb l'actuació de Mariajo i Inés. Les dues van fer un tros de partit i es van reivindicar. Òbviament és més vistós el que va fer la portera, ja que va ser clau, però semblant transcendència en el resultat va tenir la central, que va estar impecable tallant una acció rere l'altre. Sempre on tocava i amb força fins al final.

Celebro que per una vegada acabi un partit i no hi hagi un 'però'. Bé, sent ambiciosos, que Eli hagués marcat l'acció tan clara que va tenir. Tot i això, chapeau per en Joan Bacardit, que ho va veure des de la grada, on desgraciadament sempre s'han d'escoltar insults fora de lloc, i per tot el seu cos tècnic, que van plantejar un partit en què tot va sortir rodat. I és que no vam haver de viure amb el cor a la mà i quasi infartats. L'equip va mantenir molt bé el tipus i a diferència d'altres partits amb el Barça, no es va patir gaire. Ja era hora!

Ara només cal esperar que aquest bon resultat no sigui flor d'un sol dia i que d'ara endavant l'equip vagi clarament a més. Doncs el ressorgir d'aquesta secció del club no només passa per invertir-hi més, des del camp també s'ha de respondre. Així que, endavant equip. Aquesta és la cara que hem d'explotar, que la creu de la moneda ja la tenim massa vista i cansa.

Visca les reines 'periques'!

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta