Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Un amistós molt competitiu

 

Tot i la citació exprés d'aquest partit, el dia, l'hora i la falta d'internacionals, el públic va respondre notablement. Més de 2.500 persones van acompanyar a la selecció catalana a l'Hospitalet.

A la grada tot era una festa però al terreny de joc semblava que hi hagués la classificació pel proper Mundial de França en joc.

La selecció xilena va sortir des del primer moment amb una intensitat fins i tot poc pròpia d'un partit amistós, d'un partit de festa, típic de quan juga la nostra selecció. Tant va ser així, que va ser un partit amb entrades, algunes dures i desgraciadament amb una lesió, la de Maria Estella. Les catalanes van estar a l'altura del que el matx els demanava.

Davant de la subcampiona d'Amèrica i ja classificada pel proper Mundial van saber competir-hi durant els 90 minuts. Amb un joc força rocós i extremadament tàctic les catalanes van ser les que van trobar un millor camí cap a porteria contrària. Al final tot es va decidir als penals.

Una Noèlia estel·lar va aturar dos dels quatre llançaments. I les catalanes, que no van errar ni un llançament, van celebrar amb molta eufòria i alegria la victòria. Al contrari, i donant palesa a la intensitat del partit, les jugadores xilenes van acabar amb el cap cot, algunes llàgrimes i cares llargues.

Elles s'hi jugaven demostrar que havien d'estar a la convocatòria final del seu entrenador per anar al Mundial. Les catalanes s'hi jugaven l'orgull, l'oportunitat de moltes de poder estar allà per l'absència de les internacionals i les ganes de guanyar a una selecció que sí que pot competir a la FIFA.

I tots vam marxar a casa pensant, fins on podria arribar una selecció catalana en competicions internacionals?

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta