Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Una cruel paradoxa

 

Ni el fitxatge de la golejadora africana Asisat Oshoala ha servit perquè el Barça mostri els signes d'equip campió que fa temps, massa ja, que trobem a faltar. Les últimes dues setmanes horribles que ens ha deixat l'equip només poden servir per a dues coses: 1- Fer una ineludible autocrítica per descobrir què falla realment en aquest equip; i 2- Prendre les mesures oportunes amb vista al futur.

El Barça pràcticament ha llençat la Lliga amb la seva derrota davant l'Sporting Huelva, en tot just deu minuts d'empanada mental total. I ha dit adéu a la Copa de la Reina davant el seu etern rival, l'Atlético de Madrid, en el pitjor moment possible, just quan necessitava donar un cop d'autoritat per recuperar la confiança.

S'ha dit adéu a la Copa, a la Lliga ja no depenen de si mateixes sinó d'una ensopegada de les 'matalasseres' i guanyar la Champions, és clar, seria un consol de luxe, però certament seria gairebé un miracle assolir-lo.

Així doncs, el panorama és desolador, molt impropi d'un club que ha fet grans esforços per portar a estrelles internacionals i per aconseguir un patrocinador com Stanley que ha convertit la secció en l'únic equip rendible de tota la Primera Divisió.

No tirarem més llenya al foc, i estic segura que les jugadores competiran fins a l'últim segon de la temporada per intentar atrapar la Lliga i la Champions, però avui la lectura és que aquest equip necessita mirar-se detingudament al mirall, admetre les seves mancances i treballar des de la humilitat i l'autocrítica. Perquè la sensació és que s'estan vivint els millors anys del nostre futbol femení amb la pitjor versió del Barça. Una paradoxa massa cruel.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta