Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

La cara bona de la bipolaritat

 

D'un extrem a l'altre en qüestió de poques jornades. Del perill a la tranquil·litat. De simplement jugar a agradar-se. De complir justet, o ni això, a treure nota. L'Espanyol de Salvador Jaspe és un altre. I és que des de l'arribada del nou tècnic a la banqueta, l'equip ha canviat radicalment en tots els aspectes i ha sabut remuntar el vol a temps per no acabar patint. Tot perfecte, és clar. Però jo, des de fora, no puc arribar a entendre com un simple canvi de líder pot fer variar tant les coses. Està clar que ni abans les jugadores eren tan dolentes ni ara tan bones, però m'agradaria que algú m'expliqués com pot ser que aquest equip hagi passat de quasi horroritzar, a donar satisfaccions, quasi mai vistes, com la de guanyar a Lezama aquest passat cap de setmana. És per això que parlo de bipolaritat i, concretament, de la cara bona, ja que ara tot són flors i violes amb un balanç de 10 punts dels últims 12 possibles, d'un equip que intenta salvar el que havia de ser l'il·lusionant primer any d'un projecte de futur.

Reclamàvem una reacció i per sort aquesta ha arribat. Les jugadores han sortit al camp amb el ganivet entre les dents i això s'ha notat. L'actitud de la majoria d'elles ha canviat. I la prova més gran és que ara hi ha 'hòsties' per jugar. Així mateix m'ho reconeixia el míster assegurant-me que li posen les coses «molt difícils» cada vegada que ha de fer una convocatòria. «L'exemple més clar és que fins i tot les lesionades van a contrarellotge per tornar com més aviat millor. És una sort», afegeix.

Però davant d'això, la meva pregunta és clara: I perquè sent últimes amb el Joan Bacardit això no succeïa? Aquestes coses són les que no entenc del futbol. La facilitat que pot tenir un equip al complet per deixar de creure, abaixar els braços i, vulgarment parlant, fer-li el llit al míster. Que sempre és la figura més vulnerant quan s'ha de fer un gir a la desesperada per allò que és més fàcil variar una peça que 23. Dit això, celebro que, pel motiu que sigui, que Jaspe les hagi convençut, per amor propi, per veure massa a prop el perill... i hagin reaccionat. El club i l'aficionat s'ho mereix. I també elles, que havien de brindar un bon motiu a la 'pericada', a la que han d'aconseguir engrescar de cara al pròxim 22 d'abril, quan viuran el gran somni de jugar al RCDE Stadium i la iniciativa del club anirà a examen i es veurà realment quina és la resposta per part de l'aficionat. Tant de bo sigui molt bona i puguem acabar traient pit en tots els sentits. Aquest és el camí, així sí.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta