Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Hi ha coses que mai canvien

 

La que havia de ser la temporada del punt d'inflexió després del tram final de l'anterior s'està convertint en la de la gran decepció. Quatre jornades disputades i zero punts a la classificació. L'Espanyol cuer de la categoria i ja amb quadre d'ansietat i nervis. L'equip vol, però no pot, i l'afició ja comença a estar cansada i a demanar responsabilitats. Res canvia a Can 'Perico'. El de sempre. Bona voluntat, perspectives d'anar a més i un pal rere l'altre. Decepció i més decepció per a un equip que tot i millorar, el partit contra la Real Sociedad en va ser un clar exemple, segueix estancat i sense un bri de sort. Tot el contrari fent bo allò que si alguna pot sortir malament, sortirà malament.

Ni els nous fitxatges han aconseguit donar un nou aire a un conjunt que segueix tenint unes grans carències en atac i errors que penalitzen molt al darrere. Un equip que, tot i haver-se professionalitzat, encara no està donant els fruits esperats. ¿Serà que realment el nivell no s'ha incrementat? ¿Va dir la capitana Paloma una veritat com un temple? Serà que la resta d'equips ni molt menys es queden enrere i sí que han anat amunt? Hem començat a competir amb una realitat distorsionada i idíl·lica? O simplement és qüestió, com deia, de falta de sort i que això tot just acaba de començar? La realitat és que s'està signant la pitjor arrancada de curs de la història de la secció.

Va tocant tecles el míster, que no acaba de tenir un onze definit en cerca de la combinació perfecta que faci sonar la música. I mentre, van passant les jornades i la resta d'equips puntuen. Han marxat a l'aturada de seleccions amb males sensacions, però el pitjor de tot és que a la tornada els espera un Betis igual de necessitat però que en el seu cas la passada jornada sí que va complir i es va estrenar sumant els tres punts.

Tot i assegurar-se des de dins del club que la plantilla era millor que la de l'any anterior i que hi havia més fons d'armari, la realitat és que hi ha jugadores que no juguen a la seva posició, d'altres com Irene, internacional sub-19, o Paloma, que pot estar pagant haver parlat clar als mitjans de comunicació, que ni tan sols han debutat. Casos en què s'està demostrant que el nivell no és l'adequat. Grates sorpreses també com vam veure en Baudet, de lo milloret de l'equip amb diferència, per ara, llàgrimes.

Tant de bo això canviï ràpidament i es remunti el vol, perquè la categoria cada cop és més competitiva, els petits s'atreveixen, i aconsegueixen, plantar cara i sorprendre els favorits, i si t'adorms, ho pots pagar car. Ningú regala res. Tothom si deixa la pell. Creuem els dits, perquè això ha començat fent molta pujada i fins que no es pugui treure el cap, cada partit serà una final, una nova revàlida que posarà a prova a jugadores, míster i, òbviament, secretaria tècnica. Que a ningú se li oblidi que aquí tothom té la seva quota de responsabilitat tant quan les coses van bé, com malament. Quina pena haver començat ja tan destrempats.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta