Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

L'Espanyol, una trituradora d'entrenadors

 

La situació és delicada a l'Espanyol. Passen les jornades i l'equip no reacciona. S'ha abonat a ser cuer i després de l'última golejada encaixada a Sevilla, les alarmes ja s'han acabat d'encendre. El problema és greu i el pitjor de tot és que no ve d'ara, si no de fa anys. La trajectòria d'aquesta secció del club ha caigut en picada i avui dia, tot i haver fet el pas cap a la professionalització, el futur que es pot intuir és tan incert com preocupant.

La realitat és que les paraules que van condemnar la capitana Paloma a l'ostracisme s'han convertit en una predicció que jornada rere jornada es va complint. No hi ha tan bon equip com es creia. Tot pintava molt bé fins que s'ha començat a competir i ens hem adonat que inclús el més modest s'ha reforçat. I ho ha fet bé. El nivell de la competició ha pujat i potser, tancats a la bombolla de la Dani Jarque, no han sabut veure que aquí qui no corre vola. Que a banda d'apostar, que és bàsic clar, s'ha de tenir bon ull i fitxar bé. Com també crec que s'ha de tenir la responsabilitat, valentia i seny per fer neteja quan cal i deixar de cometre els mateixos errors de sempre. Els resultats ho evidencien.

Però més enllà de tot això, la gran pregunta és: Com pot ser aquest equip tan i tan bipolar? Va acabar la temporada passada jugant bé i sorprenent. Treien bons resultats i pensant que definitivament arribarien els bons temps –deixar de patir-. Però no. Ni amb els nous reforços aquest Espanyol ha començat bé. Llavors què? Mateix míster, mateix sistema... On rau el problema? Perquè mala sort n'han tingut, però hi ha molts altres aspectes, com el psicològic, que passen molta factura. A la primera de canvi a l'equip li entra la por per tot el que ha viscut i la pressió de conviure amb un objectiu de no perdre la categoria i això no s'arregla només treballant amb un psicòleg. Cal fer neteja a molts nivells. Donar les gràcies pels serveis prestats, especialment quan tot anava malament i es va deixar de cobrar, inclús va planejar l'ombra de la desaparició, però s'ha de mirar endavant i deixar anar un bon nombre d'àncores pel camí. Cal renovar aires i que vingui gent que no estigui 'intoxicada' per les penúries i a la que no li tremoli els pols.

CAMÍ A LA DESENA 'VÍCTIMA'
I entre tanta pregunta i motius que avoquen al desastre, una dada preocupant i que admet moltes lectures. Des de la temporada 2013/14, després de la marxa de Luis Carrión, amb qui a la campanya 2011/12 es va guanyar la sisena Copa de la Reina, l'Espanyol ha anat a una mitjana de més d'un entrenador per temporada. Al curs 2012/13 'Susi' acomiadat i després de l'interinatge de Titi Camuñez arriba José Antonio Montes. Qui du les regnes la temporada següent però en finalitzar la competició decideix no continuar i no renova –alguna cosa devia veure-. Tony Polidano arriba per la 2015/16, comença la següent però l'acomiaden per mals resultats. Werner Martín i Álex Martínez agafen el relleu fins que el signa a Luismi Marín, que dura tres telenotícies i Rubén Rodríguez, ara adjunt a la coordinació del femení, acaba la temporada a la banqueta. La 2017/18 Joan Bacardit assumeix el repte de dirigir l'equip, renova i dimiteix a la 2018/19, quan arriba Salvador Jaspe. Aquest salva l'equip, renova i ara podria ser el desè en caure si la situació no es recondueix. No seria estrany vista la tendència que hi ha hagut, tot i que ara per ara té crèdit i l'equip sembla que està amb ell. Per això, el d'aquest cap de setmana serà un examen clau per a Jaspe, que se la podria jugar amb un equip que hauria de fer-s'ho mirar, ja que tants entrenadors i nul·la reacció alguna cosa volen dir. ¿De veritat que el problema és a la banqueta? Nou entrenadors des del 2013...

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta