Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Fem pudor de mort

 

Passen les jornades i la situació el conjunt 'perico' no fa més que empitjorar. La reacció no arriba, els rivals van fent la seva i l'equip blanc-i-blau segueix cuer. Tot i que el més preocupant no és precisament això, sinó que la capacitat de reacció sembla nul·la. No hi ha esperança. Hi ha bones paraules, millors propòsits, l'equip treballa.... però quan arriba el dia del partit, de forma més o menys merescuda, el resultat sempre acaba sent el mateix: una derrota. Por, molta por. I més veient la marxa que porten rivals directes.

El club vol sacsejar l'equip amb fitxatges ara l'hivern, por em fa... Veurem com tirem els calés en aquesta ocasió. Hi ha coses que no s'han fet bé des del primer dia i ara endreçar-ho serà gairebé qüestió d'un miracle. L'engranatge no funciona, els errors penalitzen molt, la sort és esquiva... 'A perro flaco todo son pulgas' diuen' I així és en aquest cas. La feina del míster, rarament, per ara està fora de qualsevol dubte. El club hi té confiança i les jugadores estan amb ell. Però no hi ha signes de poder trobar una millora substancial. I el més desesperant és que, com aquell qui diu, encara no s'han enfrontat als equips 'top' de la categoria. Un punt amb els que haurien de ser de la seva lliga, per tant, és per fer-s'ho mirar i ja de pas, pujar a posar-li un ciri a la Moreneta. Val més.

Arribats a aquest punt, i en mig de pensaments molt destructius, realment estic fent un gran esforç de contenció en aquestes línies per no cremar-ho tot, hi ha dues frases de místers que ha tingut el primer equip masculí que defineixen molt bé el que li passa a aquest femení 'perico': el mític «aquest equip no dóna per més» de Quique Sánchez Flores, aquesta és la sensació que dóna aquesta plantilla, i el «fem pudor de mort» de Tintín Márquez. D'aquí al meu titular de la peça. I és que tot i que sóc de les que sempre intenta veure el got mig ple, la realitat és que tot plegat fa molt mala pinta. La salvació, ara com ara, sembla quasi una utopia, tot i que haurem de creure fins al final i confiar en una segona volta espectacular.

Que li segueixin fotent canya amb el psicòleg, que l'equip cregui més que mai i a encreuar els dits. Que no defalleixin i, sobretot, que entenguin quin és l'escut que defenen i que corresponguin amb lluita sobre la gespa. Doncs espero que ja hagin entès, a diferents nivells, que només amb el nom no es va enlloc. Que no es pot viure del passat, del que es va ser. Cal posar-se les piles. Cal un canvi radical que si no arriba d'hora, tot tindrà unes conseqüències fatals.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta