Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Ostatges d'una guerra que no és la seva

 

Aquest cap de setmana serà recordat per sempre com el dia que les jugadores van dir prou. La primera vaga al futbol femení espanyol. Són molts anys a l'ostracisme i sota les pitjors condicions i les futbolistes s'han plantat aprofitant el progrés que es viu al sector des de fa uns anys i el clima social cada dia més sensible en la lluita per la igualtat de condicions.

Es podria parlar molt de les condicions que reclamen jugadores i clubs, però la trista realitat és que aquesta lluita no és la principal. I és una pena, perquè no hauria d'importar res més que arribar a un acord entre els protagonistes que fan possible això per garantir uns mínims als quals totes les parts poguessin arribar i establir una base sobre la qual anar construint un futur millor.

La realitat, però, és que les futbolistes estan sent ostatges d'una guerra que no és la seva, la guerra que fa massa temps que mantenen el president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, i el director general de Mediapro, Jaume Roures. Malauradament, el futbol femení és només una arma més en aquesta guerra Rubiales-Roures, que poc o res té a veure amb els interessos de les esportistes i els clubs. Si tant defensen, tant uns com altres, que han fet pel desenvolupament del futbol femení, el mínim que se'ls hauria de demanar seria que deixin al marge de les seves lluites de poder quelcom tan important per al sector com és la creació d'un conveni col·lectiu que reguli les bases de tot el sector: des de sous, fins a vacances, passant per aspectes com les baixes per lesió o embaràs.

Si el conflicte hagués estat entre futbolistes i clubs, estic segura que la vaga no s'hauria arribat a consumar, que les dues parts haurien arribat a una entesa perquè, siguem sincers, no crec que a cap futbolista ni a cap club l'interessi un acord que posi en perill la subsistència d'un club, per posar un exemple. Els clubs asseguren que no tenen prou diners per arribar a les xifres que han exigit les futbolistes i han demanat accedir al fons que va prometre la Federació per a la millora del futbol femení. El problema és que Rubiales es nega a fer-ho si els clubs no trenquen l'acord que tenen amb Mediapro pels drets televisius. Un xantatge en tota regla i el més trist de tot, és que l'única intenció que hi ha al darrere és fe mal a l'enemic, no ajudar a créixer al futbol femení.

La guerra continua oberta, ja que la vaga és indefinida. Veurem què passa en els pròxims dies i setmanes perquè cada setmana que passen sense jugar, les més perjudicades són elles i els seus clubs. Ni Federació ni Mediapro perden tant com elles, que ningú ho oblidi. I ja posat, convindria també fer un toc d'atenció als futbolistes homes. A aquells que no s'han posicionat al costat de les seves companyes, que no han dedicat ni 30 segons a fer un tuit solidaritzant-se amb la seva lluita, que en el fons, hauria de ser la lluita de tots, la lluita per la igualtat.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta