Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

A les fosques (II)

 

Una setmana més, la televisió torna a ser un dels punts més discutits del cap de setmana. Per trist que sembli, tot just a punt de tancar el 2019, els aficionats al futbol femení no poden comentar el joc dels seus equips, discutir les decisions arbitrals o les dels seus entrenadors... en definitiva, no poden parlar de futbol. I per què passa això? Doncs perquè la majoria dels aficionats no han pogut veure els seus equips per televisió.

El cap de setmana a Catalunya es presentava calent. Dissabte de derbi amb un Barça més líder que mai i un Espanyol en hores baixes, però estrenant la titularitat de Jordi Ferrón a la banqueta, amb ànims de regirar la complicada situació del conjunt 'perico'. Tots els al·licients perquè el dissabte fos dia de festa grossa a la Dani Jarque, i als menjadors de tots els aficionats que volguessin gaudir d'un duel vibrant com són els derbis.

La realitat, però, és que toca tornar a parlar de la manca de compromís real de molts dels agents que conformen la realitat del futbol femení. Cap plataforma audiovisual va oferir el derbi entre l'Espanyol i el Barça. Cap. El líder indiscutible de la màxima categoria en un duel tan històric com ho és l'enfrontament contra les blanc-i-blaves només es va poder seguir a través de les xarxes socials.

Una autèntica vergonya que ja comença a fer mandra repetir una setmana rere l'altra. La cantarella de sempre, tothom es passa el dia repetint la importància del futbol femení, però a l'hora de la veritat, quan s'ha de lluitar de debò, tothom acaba abaixant el cap i el silenci. Per què ni Barça ni Espanyol han clamat al cel per no televisar el duel? Per què no ho ha fet la Federació Espanyola? Per què no ho ha fet la Federació Catalana? La campanya 'Orgullosa' no era per fomentar el futbol femení? No havien de retransmetre cada setmana partits de Segona? Perquè s'han deixat d'oferir sense donar cap explicació. No podien lluitar perquè si ningú estava interessat a retransmetre'l, ho fes Esport3, per exemple?

Segur que tots tenen moltes excuses per argumentar la seva inacció, que si els drets, que si la Federació, que si els clubs... La realitat és que només són això, excuses. Quan hi ha voluntat, es remou cel i terra. Quan realment creus que són importants, que el que fan és important, no hi ha excuses, només solucions.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta