Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Desastre compartit

 

A punt de saltar tot pels aires. Així està la situació en un Espanyol que fa aigües jornada rere jornada. Preocupació i molta crispació. El perill és real, el descens és més a prop que mai i la realitat és que, ara com ara, pocs motius hi ha per ser optimista. Però en canvi molts per tirar la tovallola i emprenyar-se, ja que la situació és de jutjat de guàrdia.

El canvi al vestidor, per ara, només ha servit per fer contentes unes jugadores que ja s'havien cansat de Jaspe, doncs pel que fa a resultats, poca incidència ha tingut l'arribada de Ferrón. L'equip entrena molt bé, té més il·lusió, se li veuen algunes cosetes... però arriba el dia del partit i patapam! Nova patacada. Inexplicable veure com els errors es repeteixen per sistema i seguir comprovant la facilitat que té aquest equip per desconnectar-se. Després clar, per molt que vulguin i ho intentin ja no hi ha res a fer. No sabem ben bé què falla, si ho solucionarem... i cada cop és més clar: ni ho fan bé en atac ni en defensa. Encaixen fàcil i marcar és quasi una utopia. Per tant, és impossible competir per un triomf que no arriba. Com els fitxatges que tant de temps fa que es treballen, però no acaben d'arribar. Aquesta setmana s'esperen, tot i que no sé si ja serà massa tard i el club haurà restat impassible davant una situació límit que pot acabar tenint conseqüències fatals.

Parlava inicialment d'un sentiment d'emprenyament. El qual part de l'afició que l'altre dia va presenciar l'última derrota contra el 'Depor' a la Dani Jarque i que es va expressar amb crits alts i clars de «Titi vete ya». Ja han començat a apuntar amb el dit i a demanar responsabilitats. I en les últimes hores les reivindicacions han anat més enllà de les paraules i els murs de la Ciutat Esportiva Dani Jarque recollien pintades en què es podia llegir «Titi dimite», «Florido vete ya», o «Jugadoras de Primera, directiva de Tercera». I aquí és on no puc estar més en desacord. Disculpin, però a qui la culpa és compartida.

Als despatxos no s'haurà fet bé, està clar, però no puc entendre com ningú és capaç de responsabilitzar les jugadores del que està passant també. Alguna culpa deuen tenir dic jo... Vagi per davant que sóc de les que pensa que no hem de copiar certs aspectes del futbol masculí si volem seguir creixent, però aquest paternalisme i proteccionisme/tacte excessiu que hi ha amb les jugadores, em posa malalta. El respecte per davant de tot, però si s'ho mereixen, per què no poden ser xiulades? Per què no se'ls hi pot retreure quan ho fan malament? No ho puc entendre. I crec que aquí està el problema. Elles a la seva, amb bones paraules quan toca parlar, molts somriures per demostrar que estan animades i no s'enfonsen, i mentre, el món s'ensorra als seus peus i un històric del futbol femení com l'Espanyol, al límit. Això si, elles escapolint-se. I són elles precisament les que han de resoldre la situació en què s'han ficat.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta