Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

La 'culpabilitat' del Barça

 

Primer va ser Gonzalo Arconada, tècnic de la Real Sociedad qui va mostrar la seva indignació per la superioritat aclaparadora del Barça a la final de la Supercopa (1-10): «La Federació Espanyola ha de reflexionar si vol això i que el Barça humiliï a la resta d'equips», va dir. I ara li ha secundat l'entrenador de l'Sporting Huelva, Antonio Toledo: «A Espanya, el Barça pràcticament no té rival». Totes dues declaracions, a part de desafortunades, són injustes. Quan perds de golejada, el que toca és fer autocrítica i felicitar el rival. La resta, buscar culpables, sempre sobra.

El cas és que el tema ha posat sobre la taula una realitat que ja es veia venir des de fa temps: el Barça fa anys que va apostar molt fort per la secció femenina i el resultat és que ara comença a recollir els seus fruits. Lògic. L'any 2015, de la mà de Jordi Mestre i Maria Teixidor, el Barça va ser el primer club a convertir la secció amateur en professional. Allò es va traduir en entrenaments matinals, un equip de preparadors físics, fisioterapeutes i nutricionistes de primera qualitat, facilitats en els desplaçaments i ajudes per compaginar els estudis amb el futbol, salaris més elevats... tot fet amb l'objectiu que les jugadores puguin esdevenir futbolistes al 100%, totalment professionals.

La iniciativa, que aleshores va ser molt aplaudida, ha estat seguida per la major part dels clubs -encara no tots- de la Primera Divisó. El projecte pioner va obrir el camí al futbol femení espanyol. Bravo. També va ser pioner el Barça en trobar -no va ser gens fàcil- un patrocinador com Stanley per poder cobrir totes les despeses de la secció i aconseguir que es convertís en l'única rendible del club. Un altre pas de gegant.

En aquest camí fins a arribar on es troba ara la secció, hi han hagut ensopegades, derrotes força cruels, sequera de títols i s'ha hagut de tocar fons en moltes ocasions. No obstant això, s'han assumit aquestes crisis com ocasions per aprendre, per millorar. Mai s'han buscat culpables.

Així doncs, entenc que sí, que la realitat actual del futbol femení és que el Barça és superior a la resta d'equips en recursos, salaris i fitxatges -sense oblidar mai el planter- però que no s'ha d'assenyalar la bona feina d'un club durant els últims anys com a responsable del panorama actual de desigualtat. Més aviat, són els altres clubs els que haurien de tenir el Barça com a model a seguir per seguir creixent i invertir encara més en un futbol femení que, ara per ara, no té sostre.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta