Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

Una temporada digna d'estudi

 

La lògica diu que la salvació per a l'Espanyol femení és pràcticament una utopia. Doncs la incapacitat per aconseguir un triomf faran impossible qualsevol mena d'esforç en aquest tram final de temporada. Passen les jornades i l'equip no acaba de reaccionar, de plasmar les millors sensacions que imperen en un equip en què tot, des del primer dia, ha estat de tot menys lògic. Des de la planificació de la plantilla, amb algunes demarcacions amb notables deficiències, passant pels resultats, els reforços realitzats aquest mercat d'hivern –dels quals només Kelsey està demostrant ser un encert-, fins a les últimes alineacions en les quals el míster, Jordi Ferrón, segueix fent mans i mànigues per intentar donar amb la tecla i capejar el temporal com es pot.

Un clar exemple de tot això és, per exemple, el nou habitat de Paola Soldevila al mig del camp, o la ubicació de Kenni al lateral a Lezama. Camp on l'equip ve de treure un valuós punt, més a nivell anímic i de confiança que cap altra cosa, ja que a la classificació de poc o res val anar sumant d'un en un quan ets cuer destacat amb només cinc punts i tenint la salvació a ni més ni menys que a 13 punts de distància. Tot un món. Ja que estranyament hi haurà un miracle en les vuit jornades que queden, i menys havent-se d'enfrontar a Atlético, Barça, Levante...

El d'aquest equip, tristament, es digna d'estudi en tots els àmbits. Estaria bé analitzar-ho un cop acabi tot per no tornar a cometre uns errors que acabaran sent molt greus. Letals. I es digna d'estudi perquè, tal com deia, aquest grup és capaç d'arribar a aquestes alçades del calendari sense haver sumat de tres en cap partit, però havent esgarrapat un punt de camps d'equips del potencial del Levante i l'Athletic. Cert és que han merescut més en alguna ocasió, però el problema de punteria que estan demostrant pesa massa. No hi ha una golejadora nata, i tot i estar en quadre en aquest aspecte, deixes marxar a la davantera que les dues últimes temporades t'ha acabat salvant aquesta papereta. Lògica zero. La mateixa que diu que per molt que vulguem veure el got mig ple, el final serà trist.

Les jugadores ho estan lluitant, però la maquinària no dóna més de si. Ara com ara ja està tot escrit. Tot i que això no vol dir que s'hagi de tirar la tovallola. Aquest escut es mereix dignitat fins al final, però és inquietant saber què deu passar pel cap d'aquestes jugadores, que facin el que facin no obtenen recompensa. ¿Com es pot sortir a competir d'aquesta manera? ¿Com hem arribat fins aquí? Que algú m'ho expliqui.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta