Més notícies de Editorial

Articles d'opinió per autor

El gol, el nostre sinus

 

Passen els anys i, per un motiu o per un altre, l'Espanyol sembla condemnat a entrebancar-se sempre amb la mateixa pedra; la falta de gol. I com reflecteixen els resultats i la trajectòria, aquesta falta de pólvora condemna. Passa factura i últimament, tot i que es va començar el curs molt bé, sembla que després de la greu lesió de Karpova, que havia de ser la taula de salvació en aquest aspecte, ha tornat la maledicció. Però és on aquest punt on el club ha de demostrar que ha après dels errors. És en aquest punt on s'ha de prendre partit i posar-se mans a l'obra i fitxar gol. Senzill? Gens a hores d'ara i tenint en compte que el gol es paga, però s'ha de fer un esforç o, en cas contrari, tornarà a patir una temporada més.

A l'estiu es van començar a fer bé les coses sota la batuta de Raquel Cabezón. Fitxatges interessants i peces per fer un pas endavant, encara que jo em quedés amb ganes de més, bàsicament perquè la plantilla la considero curta. Així que un cop canviat el rumb, ara no ens podem tornar a desviar i tirar per la borda el que s'ha fet bé. Hi ha bon equip, la mentalitat ha canviat i ara només falta que la direcció esportiva mogui fitxa i incorpori una davantera, com a mínim. Bé, i potser una portera en funció de per quan en tingui la Vanina.

Ens les prometíem molt felices, però està clar que a l'Espanyol mai es pot estar tranquil. Mai. El que va començar sent blanc, ara sembla negre. La clau està a veure si el canvi de xip que s'ha fet és capaç de suportar la pressió de quatre partits sense marcar ni guanyar i pot donar-li la volta a la situació. Però encara és més clau que els que tenen la potestat de prendre decisions i incidir en el futur de l'equip, no tirin per terra la bona feina feta fins avui dia i fitxin. Només així aquest equip podrà tenir més garanties de sobreviure, perquè ens agradi o no, tot i tenir millor equipo que la nefasta temporada passada, no podem oblidar que aquest any hi haurà quatre descensos. Per tant, jo no m'arriscaria i ara que encara hi som a temps, fem bé les coses. En cas contrari, potser ens en penedirem.

L'equip és un altre, això és innegable, i l'esforç que fa jornada rere jornada per deixar les penúries enrere és molt gran, és d'admirar el que fan. D'aquí a què perdin i a part de saber-nos malament, no ens fa ràbia com l'any passat. Ara ningú abaixa els braços i hi ha compromís, però a vegades, quan ni amb això en tens prou, has de plantejar-te altres coses. I en aquest cas això és fitxant.

A qui correspongui: No ens falleu.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta