Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Qüestió de seducció

 

El 26 de juliol de 2020, l'Espanyol B consumava l'ascens a Segona Divisió després d'una temporada gairebé immaculada. El domini de les dues àrees va ser la clau de l'èxit d'un filial que trucava amb força la porta d'un primer equip enfonsat en la misèria. Només quatre mesos després, el paisatge ha canviat per complet. El passat cap de setmana, l'AEM va escombrar el conjunt 'perico' (6-0) en un partit que deixa símptomes preocupants. No només pel fet que l'equip segueix cuer del grup i amb senyals de no haver trobat l'encaix en la nova categoria, sinó per la feina prèvia feta des del propi club.

El conjunt blanc-i-blau arrossega unes quantes rèmores que dificulten la seva progressió. La baixa de llarga durada d'Ari Sánchez, la seva màxima golejadora el curs passat, n'és un exemple. El club coneixia la lesió des del mes de juliol, ja que es va produir el dia de la promoció d'ascens, però ha estat incapaç de dur reforços que suplissin els seus gols.

La manca de pólvora, però, és peccata minuta comparada amb els problemes defensius de l'equip. Ni tan sols l'auxili puntual de Xènia Pérez ha servit per aturar una hemorràgia de gols esfereïdora: en els quatre partits d'aquesta temporada ja ha encaixat més gols (14) que en tot el curs passat (13). Per què Xènia, promocionada al primer equip, ha de seguir jugant partits al filial? Més que un consol, és un símptoma de la deficient planificació esportiva.

Però si anem una mica més enllà, aquest pobre inici del filial obliga a fer una reflexió encara més profunda: ha perdut poder de seducció l'Espanyol com a club? Per què futbolistes capitals en l'ascens de l'equip com Marta Llopis o María Molina van optar per marxar al Barça B? De cas hi veuen més opcions de promoció al primer equip que no pas a l'Espanyol? D'altra banda, una vegada es coneixen aquestes sortides, per què el club no es reforça en conseqüència? Ara se'm podria respondre que la vocació del filial és la formació de jugadores, però de les dotze noves incorporacions només quatre provenen del juvenil 'perico'. De manera que el club es queda a mig camí entre una cosa i l'altra.

A tots aquests factors desfavorables se li ha de sumar una pandèmia que ha causat molts estralls en el filial. Però les circumstàncies són les que són per a tothom i tampoc seria just amagar-se en un context incontrolable per no fer autocrítica sobre el que veritablement estava en les mans del club. En definitiva, la mala planificació esportiva, la manca de poder de seducció del club i el coronavirus són el còctel perfecte perquè l'Espanyol torni a viure una temporada angoixant. Quan l'alerta no és al primer equip, és al filial. I viceversa.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta